Opinió 06/11/2020

La màquina de fer espanyols

i
Carles Cabrera
2 min
La màquina de fer espanyols

La Guerra del Francès (1808-1814) és el moment que tria Pere Salas, professor d’Història Contemporània de la UIB, per encetar la seva Espanyolització de Mallorca, que finalitza amb la dictadura de Primo de Rivera. La primera fita té sentit per tal com tenim la formació dels estats nació moderns al final del XVIII –i dels nacionalismes que malavegen per no ser-hi assimilats–, la redacció de la primera constitució espanyola i l’acte de reafirmació davant la invasió d’uns enemics (els ‘gavatxos’ francesos); la segona simplement s’explica perquè s’havia de detenir en algun punt concret. De fet, a les conclusions encara comentarà algun aspecte referit a la Mallorca actual, que ajuda a solidificar-ne el conjunt, perquè el canemàs previ el constituïen un aplec d’articles diversos.

Aquest és el principal defecte que hi veig. Els tres primers capítols es dediquen a tres conflictes bèl·lics del XIX (el del Francès, el del Marroc del 1859-1860 i la ‘Desfeta’ de les darreres colònies d’Ultramar), ja que en aquests moments d’heroïcitat és quan l’espanyolitat sol córrer més desfermada; però ens queden a lloure bots importants que hauria convingut facilitar amb algun pas a nivell perquè el doble salt no resultàs tan brusc. Als altres capítols, la distribució esdevindrà temàtica bo i enumerant els elements dels quals s’ha servit Espanya per assolir el seu objectiu: els ajuntaments, bandera, noms de carrers... I com aquest procés ha anat amarant la idiosincràsia dels illencs.

Salas empra les noves maneres d’acostar-se a l’estudi del nacionalisme de matriu no castellana, recull comentaris d’especialistes, hi pren partit, es qüestiona preguntes i en genera hipòtesis. És prou franc per reconèixer quan un apartat el manlleva bàsicament d’altri, però el matisa o rebat si troba que s’erra o exagera. I, a més, ho raona bé. Semblantment, rastreja puntualment les despeses públiques, indica quan ha confegit un text a partir de cròniques, actes consistorials o mitjançant un buidatge de la premsa de l’època.

Arran d’especialitzacions com aquesta, ara hauríem de menester emprendre també textos més divulgatius perquè aquest llibre resulta planer i es fa de bon llegir, però no deixa d’adreçar-se a un gremi especialitzat –o a un públic culte, si més no–, complementat amb nombrosíssimes notes al peu i que resultarà tremendament útil per als historiadors futurs.

FITXA DEL LLIBRE

‘L’espanyolització de Mallorca 1808-1923’

Pere Salas

El Gall Editor

424 pàg.

26 €

stats