La millor sintonia del món

En aquesta vida hi ha molts moments estel·lars i un dels millors deu ser quan un fill aprèn a llegir les primeres paraules

ROSER PORTA
ROSER PORTA

He sobreviscut al Black Friday –m'importa un rave-, a la Shopping Night –més o menys igual- passo de si avui és un Monday no sé què i m'atabala tan enllumenat de Nadal al novembre. L'allau de missatges, anuncis, consignes, estímuls perquè comprem i consumim semblava haver arribat al límit però està clar que no.

Sort que fa unes setmanes que tinc una sintonia particular i no és cap fil musical nadalenc abans d'hora. És l'intent rere intent que un petit individu fa per llegir paraules a tota hora i a tot arreu. El petit individu, a diferència del seu germà que va llegir als cinc anys, tot just comença a llegir una mica als sis i mig, ben entrat primer curs. Es veu que a Finlàndia ho fan així... i, ja sabeu, Finlàndia és la Bíblia... però aquest no és el tema. 

Rrrrrr aaa, ra, tttt, o, to, rato, lllll, í, lí: ratolí! Pppp, uuu, pu, ç, a, ça: puça! Ffffff, uuuu, fu, rrrrr, a, ra: fura! Cccc aaa, ca, mmmm, cam, pppp, a, pa, campa, nnnn, e, ne, campane, tttt, a, ta: campaneta! I així tot el dia. A casa, al carrer, tttt, sssss, oooo, rrrr.... i tot ben fort i ben marcat. El dia de Tots Sants, al cementiri, llegia les lletres majúscules d'una làpida. A les botigues, a la televisió, al diari.... a tot arreu i a tota hora.

També compta, ho compta tot. Rajoles, arbres, fanals, i suma, quan veu que controla i les xifres són petites, suma. A la paret de la carnisseria hi ha 25 arbres, 24 gallines, i 14 conills dibuixats.

I així tot el dia. El millor de tot és la cara que fa quan acaba de llegir una paraula i veu que té sentit, que ho ha fet bé. Els ulls somriuen il·luminats, mira qui té al costat en aquell moment com dient: mira, ho he aconseguit! El seu plaer per haver aconseguit un repte, però, no és tan gran com el de qui el sent i el mira. En aquesta vida hi ha molts moments estel·lars, i un dels millors deu ser aquest, quan un fill aprèn a llegir les primeres paraules i se sent content d'haver-ho fet.

Si aquesta il·lusió per descobrir, per aprendre, aquesta curiositat i sorpresa es pogués envasar en pots com les conserves i anar-la guardant i consumint durant tota la vida, perquè no s'acabés mai, perquè sempre fos un plaer tan gran...

I ell segueix llegint, a tota hora i en tot moment: Rrrrr, ro, sss, a, sa, rosa, lll, iiii, li, rosali, aaaa: Rosalía! Sí, ell també llegeix les lletres de la sopa.