La mirada cultural
El concepte de mirada cultural com a eina de reflexió per llegir el nostre país i establir un diàleg amb la societat
Divendres el programa cultural d'Andorra Televisió 'La Rotonda', que dirigeix i presenta la Rosa Alberch, feia un especial dedicat als quinze anys des que la Vall del Madriu Perafita Claror va ser inscrita per la Unesco dins la llista del Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural. Susanna Simon, la directora del pla de gestió, i Olivier Codina, tècnic de Patrimoni Cultural, insistien en la necessitat de conèixer i difondre més les característiques de la Vall, com elements essencials per a la seva preservació. És a dir, un patrimoni immens de les característiques del Madriu mai ha de deixar de ser estudiat i divulgat. Amb les inclusions de béns culturals que fa la Unesco al Patrimoni de la Humanitat no acaba res, sinó que comença tot i mai acaba, fins a l'infinit.
Algun dia algú haurà d'escriure el tortuós camí que va significar la gestió interna de la decisió de la Unesco, la paralització d'un pla amb els comuns concernits, la lluita d'interessos i de poders, les desavinences entre institucions i propietaris, i fins i tot entre les mateixes institucions (Govern d'Andorra d'aleshores i el comú d'Escaldes).... Fixem-nos amb les dates, des de la inscripció a la llista del Patrimoni de la Humanitat (juliol 2004) fins a l'aprovació del pla de gestió (desembre 2011) passen més de set anys, i després d'haver rebut un avís del comitè de la Unesco pel retard en l'elaboració d'un pla de gestió i donant una data límit per a la seva presentació. El que deia, fóra bo que algú amb prou coneixement de causa escrivís fil per randa, amb tots els racons secrets, el que va passar durant aquells anys que van mantenir paralitzada la gestió de la Vall amb els paràmetres que garantissin la seva preservació, coneixement i difusió.
Al marge dels entrebancs que pot haver sofert la gestió d'aquest patrimoni, la realitat és que el Madriu, el que ha estat i el que significa, ens podria servir com a exemple del que hauria de ser una mirada cultural del nostre país. És a dir, el concepte de mirada cultural com a eina de reflexió per llegir el nostre país i poder establir així un diàleg amb la seva societat.
