BOTAFOC

És el model

En cas de dubte, Margalida Ramis. La portaveu del GOB torna a aportar llum al debat sobre la massificació turística. Ho fa amb la força de la lògica, i de les dades. Fora filosofia de bar. Un comentari seu en el Facebook neutralitza tota la propaganda del Govern; difusa, erràtica, dèbil, inapropiada i inoportuna, per una altra banda.

No es pot parlar de turisme sense fer-ho de model. No es pot presentar una campanya pel turisme sostenible i dir que aquesta rep el favor dels mateixos que han fet de les Illes un territori inhumà i insostenible.

Parlar de turisme i de sostenibilitat és un oxímoron, i el que és pitjor: una presa de pèl.

Durant dècades, els principals hotelers de les Illes s’han dedicat a petar els seus establiments a base d’explotar els treballadors, i, sobretot, les treballadores. Pretendre ara que se sumin a qualsevol causa presumptament ecològica és inútil. De fet, ni Biel Barceló s’ho creu. La màxima aspiració del vicepresident és tenir un estiu tranquil, i troba que una protesta ecologista és més bona de dur que una enrabiada hotelera.

Em va semblar sorprenent el muret que el GOB va aixecar davant el Consolat pocs dies abans que acabàs l’aventura del primer Pacte de Progrés; però entenc la concentració de divendres a les portes de la Conselleria de Turisme.

Sabent que és un pegat, vaig aplaudir la implantació de l’actual ecotaxa perquè confiava que era un símptoma d’un intent de canvi de model.

Començ a dubtar que aquest Govern vulgui canviar res que requereixi perforar els esquemes socioeconòmics, els dogmes, que ens han acompanyat fins ara. I si manquen idees, que mirin cap a Formentera. Allà també hi ha saturació, però el Consell ho sap i no la combat amb dois.
Entrevist Agustí Torres, artista crític i autocrític. Exhibeix un discurs que m’agradaria sentir-li dir un conseller autonòmic. M’explica i s’explica i fa referència a una exposició ambientalista que es va fer fa anys.

Algú havia calculat l’emprempta de les emissions de CO2 generades pel turisme que rebem. Si el fum que deixen els avions en els seus itineraris es concentràs sobre Mallorca equivaldria a tenir mitja illa plena de fàbriques a ple rendiment tots els dies.

La sostenibilitat del turisme només ho és quan resulta invisible.

A Menorca, l’illa que més bé ha gestionat el turisme de masses, hi ha platges que a les 10h del matí han arribat al seu límit, perquè allà han convertit en límit la capacitat dels pàrquings. No deu ser tan difícil.

El meu refugi d’estiu és Arthur Miller. M’agrada tornar a l’autor de Mort d’un viatjant per flipar de veure com els gestos, les paraules mínimes amaguen passions intenses i conseqüències terribles. I si cercau literatura d’evasió sense insultar la vostra pròpia intel·ligència, acostau-vos a Pierre Lemaitre.