La mort de Netflix pot ressuscitar la literatura

Hi ha hagut moments en què se m’han amuntegat els llibres perquè no trobava el moment per llegir, les sèries m’absorbien

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL filòloga. Coordinadora del butlletí de llengua InfoMigjorn

Netflix ha tocat sostre i de fet es veia a venir que era insostenible. La plataforma ofereix nombroses sèries i pel·lícules i promet novetats constants. I és cert, de sèries n’hi ha a dojo i de pel·lícules i de documentals, també. Ara bé, la qualitat dels productes que ens oferia ja no és la mateixa. I és que mantenir el llistó al capdamunt de tot és molt complicat. Podríem dir, doncs, que ha mort d’èxit.

Ho reconec, fa un any vivia enganxada a Netflix, m’he empassat nombroses sèries, he passat tardes senceres al sofà davant la tele que s’han allargat fins a altes hores de la matinada per saber com acabaria la temporada. Fins i tot, he deixat de banda la lectura, hi ha hagut moments en què se m’han amuntegat els llibres perquè no trobava el moment per llegir. Les sèries m’absorbien.

Netflix ha aconseguit una cosa que crec que té un gran valor: els espectadors paguen per consumir cultura. Els webs pirates de descàrregues de sèries han quedat arraconats, ara són una anècdota. I no s’ha aconseguit a través de multes o tancant dominis, sinó que es va aconseguir oferint un bon producte, pràctic i fàcil en tots els sentits, sense publicitat i amb molta varietat. I ves per on, de cop molta gent ha estat disposada a pagar per veure uns continguts que abans es descarregaven de franc il·legalment i sense manies.

Ara bé, la mort d’èxit ve justament per l’exigència del públic. Tant ens hem viciat a les sèries que les bones ja les hem vistes totes. I la renovació hi és però els espectadors volem producte de qualitat perquè hem vist sèries excel·lents i ara no ens conformem amb poca cosa. Ara bé, la producció d’una sola temporada d’una sèrie té un cost econòmic molt elevat i a això hi hem d’afegir el gran entrebanc, el temps. Rodar una temporada suposa un any sencer de feina pel cap baix i nosaltres, els consumidors podem veure una temporada en una sola setmana, o menys i tot. És per això que Netflix ha fet cloc i piu. Fa mesos que, de mica en mica, a casa hem deixat d’estar enganxats a la pantalla perquè sembla que ara hi ha poques propostes interessants, perquè la temàtica relacionada amb els narcotraficants es fa repetitiva i finalment avorreix.

Per la meva part, he tornat a llegir com abans perquè al cap i a la fi el que m’agrada és consumir ficció. M’agrada que m’expliquin històries i posar-me a la pell dels personatges. M’agrada conèixer llocs on d’altra manera mai no hi hauria anat i viatjar en el temps i en l’espai, en definitiva, tirar endavant i endarrere en la història de la humanitat. I és que a tots, des de ben xics, ens agrada que ens expliquin històries. Per tant, per què a l’escola l’assignatura de literatura té tan mala premsa. D’acord que a l’aula el producte és escrit i no audiovisual, però la temàtica és la mateixa. Parlem de protagonistes i antagonistes, parlem d’amor i de sexe i també de sentiments universals. La literatura ens permet reflexionar i descobrir nous horitzons a través de l’entreteniment, igual que les sèries de Netflix.

Amb Netflix hem demostrat amb escreix que estem disposats a pagar per la propietat intel·lectual quan crèiem que era impossible. Amb Netflix s’ha demostrat que avui està més de moda que mai que ens expliquin històries. Ara el repte és crear algun producte perquè el consumidor potencial (que sabem que hi és) consumeixi literatura. I com sempre, tot ha de començar des de baix.