I AQUÍ

Els morts són noms i no números

La Generalitat ha llançat una campanya de trànsit colpidora perquè posa cara i ulls a l’estadística de morts a la carretera: no és el mateix felicitar-se perquè només hi ha tres morts l’any que acceptar que aquesta xifra triomfal són els teus fills, per inapel·lable exemple. L’èxit dels creatius de la campanya rau en l’encert de posar cara i ulls a les víctimes per tal que tinguin nom i no número. Perquè no és el mateix, evidentment, convindria anar pensant en el llistat dels 50.000 noms i llinatges, cares i ulls d’europeus que moren cada any víctimes de la contaminació dels vaixells, com denunciaren Amics de la Terra i el GOB fa dues setmanes a Palma i ningú sembla haver sentit res. La presència de creuers als nostres ports, tan felicitada per aquells que de tot en fan un número, aporta milions de partícules altament contaminants a l’aire. Un col·lectiu ecologista alemany mesurà en directe el brutal increment provocat per l’arribada d’aquests grans vaixells al port, els seus amfitrions mallorquins ho denunciaren, els mitjans de comunicació ho publicàrem i... res, que ningú no morí allà, a la dàrsena, en directe davant les càmeres. Però moriran, patiran milers. Potser tu, jo, ton pare o una xifra anònima i freda en una estadística sagnant. Allò segur és que aquests grans vaixells utilitzen un combustible que a terra està prohibit, que no aturen motors quan atraquen (a Barcelona, sí), que costen doblers a les institucions i que els pregoners del creixement il·limitat diuen que són una benedicció econòmica, malgrat que mai no ho demostren amb les xifres a la mà (incloses les de l’assistència sanitària provocada per la contaminació). Potser 50.000 són pocs si no són coneguts i propers.