El mur

Cada dia, tornant de dinar, mirava com, mica a mica, aquelles línies negres amb prou feines esbossades anaven prenent forma, de dalt a baix

L'he vist créixer des del primer dia, des que van instal·lar les bastides i la Samantha va començar a dibuixar-ne les formes bàsiques. Cada dia, tornant de dinar, mirava com, mica a mica, aquelles línies negres amb prou feines esbossades anaven prenent forma, de dalt a baix, amb els dos Bosques, pare i filla, evolucionant per allà dalt amb una rapidesa insospitada i amb una seguretat insòlita. Què difícil ha de ser, pensem els que només sabem fer garagots sense solta. El resultat és certament espectacular, i de ben segur que, a partir d'ara, formarà part essencial dels atractius patrimonials de la capital. Aquest extraordinari ‘trompe-l'œil’, el triomf del color i la tècnica, la sensibilitat i la perspectiva, és la prova fefaent que la cultura és una magnífica inversió, segurament la millor de totes. I també serà, sempre que la intempèrie li sigui propícia, un fenomenal testimoni sobre el pas del temps.

Encara no ha transcorregut una setmana des que es va pintar que un dels tendals dels comerços de la plaça ja ha desaparegut. I aquesta també és una de les funcions de l'art: fer-nos de mirall, i, en aquest cas, a més, de màgic prisma transparent, capaç de crear llums i punts de fuga on abans hi havia una massissa façana. Que per molts anys el puguem veure.