Governar no és fàcil. En canvi, tuitar ho és més. Governar no ha estat mai fàcil per a aquells que accepten entrar al sistema per canviar-lo per dedins. A la dificultat d’aconseguir realment una gestió que transformi s’afegeix el risc d’embolicar-se en el dia a dia i de perdre la perspectiva. La mateixa dinàmica de l’administració, els debats espuris de l’opinió publicada i la voluntat d’apagar qualsevol incendi mediàtic i social que aparegui són els principals esculls que poden fer desviar-se dels eixos polítics marcats des del començament.
Moltes vegades de les qüestions estructurals, que no es resolen ni amb una ni amb dues legislatures, són de les que menys es parla en el debat públic. No són temes atractius per als mitjans de comunicació, perquè, embolicats en la darrera hora permanent, volen evitar la sensació de parlar sempre del mateix. Tampoc no són temes que agradin els representants públics, perquè de les solucions que puguin aportar no podran treure un rèdit electoral a curt o a mitjan termini.
Una d’aquestes qüestions que no sol aparèixer en el debat públic és: com cohesionar una societat cada vegada més diversa i divergent, però que, tanmateix, comparteix els 3.640 km2 que conformen la nostra illa?
La resposta a això podríem aventurar que presenta dos nivells.
En primer lloc, no pot existir una societat cohesionada quan hi ha profundes diferències econòmiques entre els més rics i els més pobres de la comunitat. És per això que, segons l’ideari tradicional de l’esquerra, els poders públics tenen l’obligació d’intervenir per tal que reduir, de manera efectiva, aquestes diferències. És el concepte, ara tan oblidat, de la justícia social. En aquest aspecte s’han fet passes durant aquesta legislatura, com han estat revertir les retallades als serveis públics i garantir una renda per a les persones més econòmicament vulnerables, entre d’altres moltes iniciatives.
Un altre nivell, potser secundari però també imprescindible, és disposar d’un relat, d’un conjunt d’idees o d’una història en què la majoria de la societat s’hi pugui sentir reflectida.
En aquesta qüestió s’ha avançat poc durant aquests quatre anys. Ara fa uns mesos ja escriguérem que no s’havien aprofitat prou les dues edicions de la Diada de Mallorca des que s’institucionalitzà el 31 de desembre. El vídeo del Govern de les Illes Balears amb motiu de Diada de les Illes Balears sí que podia llegir-se de manera inclusiva per a tots els habitants de l’arxipèlag. Tanmateix, ni una flor fa estiu ni un vídeo a l’any serveix per construir un relat que abasti la majoria de la societat.
Les idees, per esdevenir hegemòniques, cal que siguin difoses per les administracions públiques, pels mitjans de comunicació, pels laboratoris de pensament i pels intel·lectuals amb voluntat d’incidir. També són necessàries infraestructures estables, amb un relat consolidat i amb una activitat i programació que les facin presents en la vida pública.
Un bon exemple d’aquestes infraestructures necessàries, i malauradament no duites a terme, seria un museu que explicàs de manera didàctica, visual i interactiva la història de Mallorca des de l’arribada de les primeres poblacions humanes fins a la manifestació contra el TIL de 2013 (per dir una data llunyana i una altra de recent).
Un museu en què els mallorquins i les mallorquines arribats en diferents onades històriques de migració es poguessin sentir identificats i inclosos en un projecte de país i de comunitat mitjançant el discurs museogràfic integrador i amb un concepte ampli de la mallorquinitat. Un museu que tregui profit de la diversitat actual de la societat illenca per tal que no sigui vist pus com un entrebanc.
Una visió i una concepció diferents a les actuals exposicions, més centrades en peces arqueològiques i de belles arts del Museu de Mallorca i del Museu de la Ciutat de Palma. Un museu per visitar, per conèixer, per difondre i també per organitzar el debat sobre què som i què volem ser els mallorquins i les mallorquines en un futur.
Per tant, la qüestió d’infraestructures per generar un relat cohesionador de la societat mallorquina quedarà com una assignatura pendent, a partir de maig, pels partits que es reconeguin vertaderament de país. Seria bo que no es deixàs per a altres convocatòries de més endavant.
