El naixement de CiU a l'andorrana

Fruit del que semblava una derrota electoral, DA ha aconseguit treure or d'un pou que semblava no tenir ni aigua

Quarts de dotze de la nit del 7 d'abril. Andorra la Vella cau en mans socialdemòcrates i de retruc els taronja perden dos consellers generals claus per assolir la majoria, amb la suma dels dos consellers de CC. Mentre el cava i els somriures apareixen a la seu del PS, a la de DA la tristor impregna el rostre dels assistents. El pacte de d'Acord ha servit per usurpar les dues parròquies més poblades a Xavier Espot, que guanya les eleccions però no arriba a la majoria. S'acaba el recompte electoral i tothom té el cap dues vies perquè Espot arribi a comandar l'executiu: governar en solitari o pactar amb la terceravia de Josep Pintat. La recent entesa entre L'A i PS sembla fer inviable qualsevol tipus d'acord entre liberals i demòcrates.

Però, precisament, fruit d'una aparent derrota electoral, DA ha aconseguit treure or d'un pou que semblava no tenir ni aigua. Forçats per l'aritmètica parlamentaria i, per tant, per la necessitat d'arribar a grans pactes per mantenir l'estabilitat del país i evitar-se governar en solitari, Espot ha aconseguit forjar una entesa a tres bandes que pot ser l'inici d'una llavor política que ens transporta de manera inevitable fins al país veí del sud. Del pacte efímer entre liberals i socialdemòcrates, aquesta setmana podem haver assistit al naixement de la Convergència i Unió (CiU) a l'andorrana.

Les semblances són més que evidents. Un partit majoritari de centredreta que s'uneix amb un de més minoritari i que està més escorat a la dreta amb l'objectiu d'esdevenir el partit hegemònic del país. La fórmula catalana va servir a Jordi Pujol per governar amb comoditat durant 23 anys. Aquí, de moment, l'entesa se centra només en la unió al Govern, però totes les parts ja han deixat caure que estan més que predisposades a reeditar la unió de cara a les comunals i pot ser que ja sigui amb llistes conjuntes.

De tot plegat, Demòcrates sembla que hi té molt poc a perdre i molt a guanyar perquè surten reforçats de l'entesa amb clau de govern i majoria sòlida, malgrat que hauran de cedir en algunes temàtiques. Liberals, però, pot veure com aquest acord es converteixi en la temuda abraçada de l'os amb la conseqüent pèrdua d'identitat fins a tal punt que també s'acomiadi de l'electorat. Més enllà que és molt complicat intentar anar de nou a les eleccions després de vendre que volien fer fora DA i ara hi són al costat, només cal recordar què li va passar a Unió quan es va presentar en solitari a Catalunya. Clar que en aquest cas el procés independentista també ha tingut molt a veure amb la desaparició del partit, del també desaparegut (políticament) Josep Antoni Duran i Lleida.

Totes aquestes hipòtesis, també és cert, poden quedar en un no res si les pedres al camí que es trobarà el Govern són tan grans que són insalvables. Hi haurà molts moments de confrontació i contradicció, però quantes vegades hem assistit a discussions obertes entre Pujol i Duran o després entre Mas i Duran malgrat al final es tornaven a fer la foto junts i tornaven a guanyar unes eleccions?