OPINIÓ
Opinió 17/03/2017

La necessària exigència del mossatge

i
Ferran Aguiló
2 min

La presidenta Armengol assegurà, amb rotunditat i estalvi discursiu, que tothom s’equivoca, la qual cosa no és el pensament més elevat que deu haver tingut aquesta setmana, evidentment. Aquest nivell primari es justifica per no semblar mentidera amb qualsevol altre argument que hagués intentat explicar la sortida de botador del president del Parlament. La defensa de la igualtat d’oportunitats i del trencament amb tot prejudici sobre extracció social i capacitat de ser digne representant nostre no nega la validesa de l’històric precepte del necessari mossatge; el 'training', que en diuen els que tenen menys arrels que el julivert. Clamam (en el desert) per l’excel·lència i exigim un règim meritocràtic d’accés als llocs de treball, en qualsevol escalafó. Al mateix temps, i per allò de l’exemplaritat, elevam a president del Parlament un senyor a qui pagam a preu de canari jove el mossatge, amb l’esperança que un dia excel·leixi, i que té el mèrit de ser lleial al líder del seu partit. Missatge mal de pair, com a mínim. Així que no pot estranyar la declaració insubstancial d’Armengol en ser interpel·lada sobre la sortida de botador de Picornell quan, talment un bonjesús amb coeta, expulsà espectadors i periodistes del temple de la democràcia. També és cert que aquest és el país on el cap d’Estat, quan la crisi enfonsava vides i voluntats, va ser aglapit en els seus obscens excessos, demanà teatralment perdó i tothom li aplaudí el gest en lloc d’exigir-li la dignitat que mereixem. Del rei per avall... malgrat que pensàvem que els representants de la nova política no s’acollirien a la tradició catòlica de confessar pecats per ser perdonats com a passa prèvia a l’oblit.

stats