Quan no trobes la paraula

Eufemismes, metàfores i hipèrboles per referir-nos a la mort de manera subtil 

MARIA CUCURULL
MARIA CUCURULL filòloga. Coordinadora del butlletí de llengua InfoMigjorn

No podem dir que "s'ha mort" quan acaba de passar. Necessitem parlar amb eufemismes i diem que "ens ha deixat" o que "se n'ha anat", que a partir d'ara "faltarà" perquè ja "no hi és". I un cop t'han dit la notícia demanes si ha "tingut una hora ben curta" perquè llavors sembla que la sensació de desassossec per la pèrdua sigui més fàcil de suportar.

I després dels eufemismes venen les metàfores, perquè sovint se sent que el "finat" ha "deixat un buit" però jo penso que en realitat hauríem de dir que "ens ha deixat un ple". Perquè els records, els moments, les paraules, tot el que ens han pogut donar ens queda i és tot això el que ens ajuda a tirar endavant; de fet, això és l'únic que la mort no ens pot arrabassar perquè és el que dona sentit a la vida. A la nostra i a la seva. No, no cal haver plantat un arbre, ni haver tingut un fill, ni tan sols haver escrit un llibre. Els que han marxat qui són mentre algú els recordi.

Ara bé, la distància fa que tot es relativitzi i la mort deixa de ser un tabú. El que en moments de certa formalitat en diem "expirar, transir o traspassar", amb el pas del temps ens veiem capaços de dir que "fa temps que cria malves". Ara bé, un dels verbs que més em crida l'atenció és "perir", perquè quan parlem de mort s'escriu amb e però és homòfon amb el verb "parir" que vol dir justament el contrari, "donar vida". Potser és perquè al cap i a la fi, la vida i la mort són les dues cares de la mateixa moneda. I com deia Steve Jobs "la mort és molt probable que sigui la millor invenció de la vida".

Per altra banda, és curiós que quan un aparell s'espatlla o quan un camí s'acaba tenim molta facilitat per dir que "s'ha mort", probablement perquè parlem en sentit figurat i llavors no necessitem eufemismes, al contrari, ens agraden les hipèrboles.

Ara bé, sempre que parlem de mort, quan la vivim d'aprop necessitem trobar subterfugis per poder-ho afrontar millor. Algunes vegades, la vàlvula d'escapament és l'humor, en altres cases ens servim d'eufemismes o de metàfores. També busquem frases cèlebres i cerquem sentències que ens ajudin a digerir-ho perquè justament és la manera de dir les paraules el que ens permet assimilar-ho més fàcilment.