Ahir, com no podia ser d’una altra manera, un dels temes principals de totes les tertúlies va ser el comunicat que ETA va emetre la proppassada matinada en el qual demanava disculpes a les víctimes col·laterals de les seves accions i instava a la dissolució de la banda terrorista en la primera setmana de maig. He escrit terrorista conscientment perquè, després del franquisme, el terme ‘grup d’alliberament’ els ha quedat sempre massa gros, encara que hi hagi hagut presidents que no han pensat com jo. Vull deixar-ho ben clar des del primer paràgraf perquè me n’he temut que parlar d’un banda armada que està a les acaballes encara suscita molts de cops de pit i que qualsevol desviació del discurs imperant fa que t’hagis de sentir còmplice de quelcom que ni has fet ni defenses. Ningú té dret de matar ningú sigui quin sigui l’ideal noble que el porti a pensar que la dissort d’altri pot tenir justificació. Cap pàtria pot estar fonamentada sobre la desgràcia d’una mare o d’un fill que ha sentit el neguit de les hores que es fan segles quan ton pare no arriba a casa a l’hora de sempre i ja pus mai més tornarà. I ho vull subratllar una altra vegada perquè no en quedin dubtes.
Com a contertulià, m’ha tocat tocar el tema i he pogut comprovar que encara la inèrcia dels discursos heretats ens mena a una resposta de blanc o negre, malgrat que per a qüestions així es necessiten més tons de gris que mai. Una banda terrorista desballestada ha fet un comunicat. El millor homenatge a les víctimes de l’horror hauria estat no donar-li aquesta importància cabdal que l’ha fet tema estrella de totes les converses. El conflicte basc és una de les pàgines més negres de la història contemporània que no tothom està disposat a deixar enrere perquè, malauradament, la desgràcia aliena, durant molt de temps, al país anomenat Espanya ha fet guanyar molts de vots. A mi, ETA no m’ha tocat de prop. Totes les referències que en tenc són allò que he llegit o el que vaig veure al seu moment per la televisió. Per aquest motiu en puc parlar amb la tranquil·litat egoista d’aquell que no ha perdut res pel camí. I en som conscient.
El comunicat ha coincidit en el temps amb el judici dels joves d’Altsasu, un dels exemples que millor palesen com s’ha desvirtuat una llei que volia lluitar contra el terrorisme. Un cas que, en el pitjor dels escenaris possibles, acabarà amb 8 processats, les penes dels quals sumades arribaran a un total de 375 anys de presó per una brega de bar amb dos guàrdies civils que no anaven d’uniforme. Una batussa tavernària al País Basc és considerada terrorisme només per la ubicació espacial. Perquè altres casos d’agressions a agents de l’ordre s’han resolt amb la llibertat dels acusats. I no s’ha sentit ningú piular més enllà de quatre missatges a les xarxes. Si hi va haver agressions, no seré jo qui defensi que no els jutgin. Però la justícia ha de ser justa i proporcional.
Perquè banalitzar un concepte fa que la gent perdi de vista el que realment significa. A força de rebatre els arguments dels nostres adversaris amb la paraula ‘demagògia’, la demagògia ha passat a ser un lloc comú que no significa res. Titllar de terroristes els ja famosos CDR catalans fa que el vertader terrorisme, el que hom ha patit en els moments més durs d’ETA, vagi perdent part del dolor, de la misèria i del patiment que varen sofrir perquè hom hagi decidit que aixecar la barrera d’un peatge també ha de rebre el mateix qualificatiu. Quan jo començava la carrera, el professor de lingüística va dir-nos que la majoria de significats es construïen per oposició. Per entendre el concepte ‘blanc’ havíem de saber què era el ‘negre’. Per entendre el fred ens havíem d’haver d’acubat de calor qualque vegada. I per entendre què és terrorisme no s’hi val d’acusar un grup de pardals que es barallaren en un bar o un grup de manifestants que marxaren tallant una carretera. El terror és una altra cosa. I en memòria d’aquells que el patiren, per servar el que ha significat el seu dolor, caldria no banalitzar-lo.
PS: Feliç Sant Jordi! Llibres i més llibres i roses i més roses per a tots (i totes).
