Opinió 01/06/2016

La normalitat

3 min

Vivim a ciutats violentes, caminam per carrers que brollen violència, les dones i la comunitat LGTBIQ pateixen violència, les criatures i les persones grans també, les persones migrades són tractades amb tot el pes de la violència i la classe política ens diu amb un somriure que la violència no aturarà. I qui dia passa, violència empeny... Fins que n'hi ha que la normalitzen.

Troben normal, fins i tot desitjable, que els carrers ja no siguin de qui els camina, sinó de qui pugui pagar la llicència de torn i enflocar-hi la seva terrassa de dotze taules. De l'ansiada adaptació per a vianants d'algunes zones de la ciutat a la privatització; de deixar de passar pena de ser atropellada per un cotxe a passar pena de xocar amb una terrassa mentre intentes no trepitjar el carril bici en cap moment, com en el cas del carrer Blanquerna (on, per cert, per Pasqua hi vaig comptar unes trenta-dues terrasses).

Normalitzen que cada setmana haguem de lamentar –si és que realment hi pensen de veres– una nova mort: una dona assassinada pel simple fet de ser dona. Mentre això passa, repetesc, cada setmana, troben normal que el diari més llegit de Mallorca publiqui com a article d'opinió una mena de suma de fal·làcies (masclistes) i anècdotes personals elevades a la categoria de veritats, per ser diplomàtica. Com també pensen que és normal –res, un dany col·lateral– que hotels que pregonen la seva fantàstica aportació a l'economia illenca, en realitat, el que aporten és explotació, precarietat i desemparament a les cambreres de pis dels seus hotels.

També normalitzen i s'alegren que el BBVA tengués l'any passat uns beneficis de 2.642 milions d'euros mentre cada dia el mateix banc es permet el luxe i la prepotència de desnonar persones i famílies senceres de l'únic lloc on poden viure. Per a tota aquesta gent és normal, doncs, que empreses subministradores de serveis bàsics com el gas o la llum tenguin beneficis de 1.502 milions (Gas Natural) i 1.086 milions (Endesa), respectivament, mentre tallen els subministraments a persones que amb prou feines poden menjar. Que ja que ens subministren els serveis bàsics que facin un poc de negoci, només faltaria.

I sabent tot això, un dimarts dematí encens la ràdio i comences a escoltar que tot de gent insulta i ridiculitza centenars de persones que el dia abans sortiren al carrer a reivindicar un espai –el Banc Expropiat a Gràcia, a Barcelona– que havia estat desallotjat pels Mossos d'Esquadra. Encens la tele i l'ordinador i veus imatges brutals de violència policial. I això es repeteix dimarts. I dimecres encara amb més crueltat. I dijous encara n'hi ha que passen més pena per les papereres i els contenidors que per les persones agredides.

Hi ha gent que ja veu com a normal que la policia pugui agredir i atemorir persones que es manifesten o periodistes que cobreixen les protestes; i que el debat giri entorn del mobiliari urbà i no entorn de la dimensió política del conflicte. A vegades pens: quan jo veig policies armats, tapats i protegits amb material específic, què hi veuen, les ments mediàtiques i “benpensants”? Quatre arreplegats amb furgonetes de segona mà, xoquins i fones casolanes? Estam parlant d'un cos policial amb agents que van matar Juan Andrés Benítez en ple Raval i que van deixar sense un ull, entre d'altres, Ester Quintana. I que n'han quedat impunes, com en gairebé tots els processos pels quals se'ls arriba a acusar i en la totalitat d'agressions que duen a terme a les manifestacions, protestes i detencions.

Creis que és normal? Perquè jo no.

stats