El nostre comerç té futur?

Durant un seguit d’anys ningú posa en dubte que la prosperitat del nostre petit país ha tingut molt a veure amb el comerç i la seva competitivitat en comparació als països del nostre entorn. Que lluny queden, però, aquells gloriosos anys en què ens treien els productes de les mans els abnegats turistes que tan meritòriament havien superat interminables cues que naixien més enllà d’Adrall!

Ara, però, les coses han canviat molt. Ens diuen que estem en un canvi de cicle econòmic i probablement tenen raó. La nostra crisi neix molt abans del cataclisme econòmic internacional del 2007. Menys turistes, menys població, menys consum i per tant, pitjors resultats i en alguns casos, fins i tot, el tancament definitiu de molts comerços.

I un es pregunta, com sobreviure a aquest núvol de pessimisme que tenyeix de gris quasi negre el nostre cel? Recentment, la nostra Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), tot passant revista al primer semestre de l’any, augurava senyals de recuperació excepte en el comerç. La venda de calçat, de roba i d’electrònica en caiguda lliure i només salvats mínimament pel repunt de la venda de vehicles mercès als incentius del “Pla Engega” i per l’estratègia mínimament d'èxit dels grans magatzems.

Entretant, les associacions de comerciants i la federació que les uneix, en plena crisi i amb més números de desunir-se definitivament que de confluir en una estratègia comuna.

Ah, i per si mancava algun element desmotivant més, m’assabento que aquestes associacions de comerciants es volen desvincular d’una associació d’empresaris com és la Confederació Empresarial Andorrana (www.cea.ad), per no sentir-s'hi representades. I és aquí on alguns diem: “prou!”.

Prou de pessimisme, prou de desunió, prou de victimisme i prou de negar l’evidència que el comerç d’Andorra per sobreviure s’ha de reinventar, sí, però que té futur, molt de futur!

No us equivoqueu aquells petits comerciants que creieu que la CEA o la CCIS no us representa. Res més lluny de la realitat. Quan des de qualsevol de les organitzacions empresarials s’emprenen accions per fomentar el comerç de proximitat, atreure nou turisme o nova inversió exterior, mitjançant estratègies que donin major visibilitat al nostre país a nivell internacional, estan treballant per a vosaltres. Recuperar el turisme perdut, complementat pel consum d’una nova ciutadania, de base individual o empresarial, atreta per la qualitat de vida i la competitivitat fiscal del nostre país, és treballar per a vosaltres.

Està clar que hi ha molt per fer i que tant Govern com Comuns, tot i les manifestes bones intencions, no acaben de ser valents a l’hora de prendre decisions. Per això, ara cal més unió que mai. No ens podem permetre que l’associacionisme estigui, com ara sembla, en decadència.

Ah, i no busquem excuses quan el problema és una altre. Ni l’intrusisme ni la morositat són la causa sinó una de les conseqüències de la feblesa del nostre model de comerç.

Si la supervivència i subsegüent prosperitat depèn d’una transformació del nostre comerç, transformem-lo entre tots, reinventem-lo.

Però fem-ho units, fent lobby i pressionem l’Administració amb esperit proactiu, per suposat. Cal que Govern i Comuns s’adonin de la feina que queda per fer, malgrat la ja feta. El potencial client que tots estem esperant l’evolució del món l’ha fet molt més exigent, particularment perquè té molt més on escollir. No s'hi val vendre-li de qualsevol forma. Li hem de fer fàcil, atractiu, confortable. S’ha de poder moure per les zones comercials sense obstacles i sobretot, podent gaudir dels aparadors més que havent de mirar al terra per no relliscar.

Des de l’associacionisme i la col·laboració activa amb l’Administració, es pot treballar de forma conjunta i eficaç, com defensa la CCIS, per a la professionalització, la innovació i la capacitat d’anticipació del futur nou comerç d’Andorra. En aquest sentit, cal primer de tot fer examen de consciència per detectar on hem errat i a partir d’aquí cercar les eines adients i amb molta imaginació i enginy elaborar una estratègia que ens condueixi al tan anhelat èxit.

Uns suggeriments finals a mode de cloenda. Tot i l’esforç d’Actua i les bones intencions de la Fundació creada a l'efecte (Fundació Actua Tech) i l’aportació de noves tecnologies a la promoció del comerç, no n’hi ha prou. Cal una estratègia que projecti el comerç vers l’excel·lència i per això cal incidir en la formació i l’educació, en la creació d’incubadores d’iniciatives comercials innovadores i avantguardistes i cal obrir la ment a una nova configuració dels espais urbans adaptant-los a la demanda del consumidor del futur.

Un consell final: no puc concebre tota aquesta transformació sense la unió real i efectiva de tot l’associacionisme del país, incloses les organitzacions empresarials, i tot i la importància de la iniciativa privada col·lectiva, tampoc puc concebre-ho sense la complicitat de l’Administració, espontània o induïda pel lobby comercial-empresarial.

Per tot plegat i per tantes altres coses que durant aquest any hem posat en evidència i que estan encara pendents de resoldre, i perquè totes elles puguin començar a ser possibles, el meu principal desig pel 2015 no pot ser cap altre que no sigui esperar de tots els agents econòmics i socials del nostre país molta inspiració i flexibilitat per avantposar l’interès col·lectiu al individual i no tancar la porta a tot allò que tot i ser nou i desconegut, pot ajudar a invertir la tendència negativa dels darrers anys.