OPINIÓ
Opinió 19/01/2020

Un nou estadi de les coses: agricultura i ecologia

i
Margalida Ramis
4 min

Activista ecologista i portaveu del GOBEl mes de desembre passat, mentre a Madrid es celebrava la COP25 i a punt d'acabar l'any, ASAJA va anunciar que envestiria una campanya de mobilitzacions a tot l'estat espanyol per protestar per la situació del sector, els professionals del qual pateixen, segons ells, "atacs reiterats des de diferents fronts socials i polítics".

Per a l'organització agrària, són motius de pes per a la seva protesta els baixos preus en origen, els aranzels americans, la política de tractats comercials de la Unió Europea, a més dels "atacs per part dels moviments radicals d'ecologistes, vegans i antiespecistes contra el model de producció europeu".

Una periodista ens va telefonar per a fer un tall de veu i saber com "ens defensàvem" davant el que deia ASAJA en relació amb els nostres "suposats atacs" al sector agrari. He de dir que em va sorprendre la pregunta, bàsicament perquè consider que ja estam en un altre estadi de l'evolució com a espècie humana, i m'explic. En primer lloc, els antecedents (els meus en aquesta història). Aquí a Mallorca, històricament hi ha hagut una distància entre el sector agrari i l'ecologista. Una distància que de bon principi em va sorprendre, i molt, però que he anat entenent amb els anys així com he anat veient quin és el tarannà majoritari d'aquells que posseeixen grans extensions de terra en sòl rústic a l'illa. Bona part d'aquestes terres s'han dedicat a la producció agrària o ramadera intensiva, però sabem també que aquestes terres han esdevingut a Mallorca un bé de propietat privada al servei de l'especulació. Perquè ja sabem que a Mallorca el sòl rústic no està preservat a usos exclusivament del sector primari, sinó que ha patit una important urbanització i terciarització, a la qual els pagesos no s'han oposat. Ans el contrari, han estat els grans defensors de les "activitats complementàries" al sòl rústic, i el ventall de possibilitats del que s'entén per "complementari" abraça el negoci immobiliari, l'oci i el turístic -aquest sobretot.

Per tant, és cert que en aquest sentit, i parlant des de l'àmbit local -perquè recordem que la campanya que he esmentat es va anunciar des de l'àmbit estatal-, ASAJA ha trobat les crítiques del sector ecologista: per una banda, per la producció intensiva, focalitzada en la producció, intensiva també en usos d'agroquímics, fet que ha provocat la contaminació d'aqüífers a les zones d'usos intensius (com la de sa Pobla i Campos). Aquesta producció respon a les irracionals polítiques de globalització que han entès els territoris mundials com a zones de producció intensiva de productes que -per la conjuntura d'un transport basat en combustibles fins ara barats encara que altament contaminants- van d'una banda a l'altra del planeta per ser comercialitzats i consumits. Per altra banda, hem topat pel tema urbanístic i per les reticències del sector a les figures de conservació, que lluny de fer incompatibles els usos agraris amb la protecció ambiental, el que fan és senzillament pautar unes pràctiques que possibilitin no només la protecció, sinó la biodiversitat de l'entorn, en un equilibri natural romput per la focalització en la producció i per por de veure condicionades o limitades les expectatives d'altres aprofitaments -urbanístics o turístics- d'aquestes terres.

Dit això, i avui dia, els esforços d'aproximació haurien de venir quasi per responsabilitat. I és aquí quan dic que entenc que estam en un altre estadi de l'evolució. Dels motius que els pagesos esmenten per a justificar les protestes, des dels ecologistes coincidim en uns quants: la nostra oposició als tractats de lliure comerç, els baixos preus en origen i totes aquelles qüestions relatives al model de producció intensiu capitalista globalitzat, que fa que oblidem l'agricultura com a eix estratègic de resiliència i subsistència i la considerem només com un sector econòmic més del capitalisme global. Conscients com som que aquests models intensius de producció han abocat la civilització a un punt de no-retorn, que els combustibles fòssils -sobre els quals l'agricultura i altres indústries han pogut intensificar-se- s'acaben i que el canvi climàtic imposarà uns canvis reals a les condicions climàtiques de producció, per tot això hauria de ser el moment d'asseure'ns junts, qüestionar profundament el model actual sense por -també, i sobretot, des del mateix sector agrari- i dissenyar conjuntament una estratègica enfocada a la sobirania alimentària i a la producció i comercialització local, en clara resistència a les imposicions dels mercats globals; i amb una actitud subversiva contra el sistema que exigís una empara normativa en l'àmbit polític o, si més no, una aliança i complicitat política en la desobediència de les tiranies de les lògiques de mercat. Avaluar junts el mosaic i diversitat possible de producció de béns locals, avaluar les terres fèrtils disponibles i garantir la disponibilitat de recursos per a la comunitat local, amb unes pràctiques en harmonia i integració amb l'entorn, focalitzades en la recuperació i regeneració, i enfocades a la resiliència des d'aquesta illa de l'arc mediterrani, fent un front comú de resistència a les lògiques de la producció capitalista i les seves tiranies. Aquest hauria de ser el nou estadi dels plantejaments, lluny d'inèrcies tòxiques i interessos concrets, i abocats, conjuntament, a garantir el sosteniment de la vida.

stats