En la nova dimensió, si n’hi ha
En els moments de transformació d’un país, s’obren noves oportunitats per a la societat, sempre i quan els polítics no facin dels canvis una mera gestió 'lampedusiana'
Sovint he fet referència a la necessitat que, en la nova etapa que entrarà Andorra en els propers temps i a les portes d’un nou cicle electoral, el nostre país necessita de nous projectes, nous polítics i nous lideratges. Són tres premisses que van lligades una a les altres, indestriables perquè el canvi que se substancia en el país no acabi sent una mera gestió 'lampedusiana' del futur. En els moments de transformació d’un país s’obren noves oportunitats per a la societat. Si aquests moments de canvi són gestionats per qui busca mantenir els mateixos esquemes amb noves fórmules, és evident que s’haurà evaporat qualsevol possibilitat de transformació.
A les acaballes d’una legislatura que tothom dona per acabada, encara que s’exhaureixi el límit que la llei permet i no es convoquin fins al mes de març, no albirem ni nous projectes, ni nous polítics, ni evidentment nous lideratges, que tinguin en el seu horitzó fer un canvi real. El que hem vist fins ara és només un joc de cadires -i ja em perdonareu aquesta expressió tan utilitzada i gastada-, un ball de noms, configuracions de pactes entre partits, reaparicions de plataformes, de grups que pretenen ser de pressió... però això, no deixa de ser el mateix de sempre, el joc polític andorrà de sempre.
Andorra entra en una nova dimensió, perquè no li toca més remei, perquè probablement és l’únic camí que pot emprendre amb molt poc -o gens- marge de maniobra. I és precisament en aquesta nova dimensió on ens sobraran lideratges visionaris i/o autoritaris; i trobarem a faltar lideratges col·lectius, amb nous valors, amb capacitat de reinventar-se i de concebre un futur imprevist.
