Els núvols

Amb la tecnologia actual, la recreació digital seria bufar i fer ampolles, i podríem experimentar la sensació de viure, per una estona, en un univers alternatiu

ALBERT VILLARÓ
ALBERT VILLARÓ

En diuen —i rebo la notícia amb peneta— que finalment l’STA llença la tovallola i deixa córrer el projecte de The Cloud. Em sap greu. Més enllà del nom (que de tan cosmopolita no passava de provincià), no hi he tingut mai objeccions de pes. Imaginava que els que hi entenien havien fet els seus càlculs i que tot el que estava bé acabaria bé, com deia el poeta. Ja veig que m’equivocava, però tampoc no passa res. N’hem vist desfilar tants, de projectes que han fet llenya, que ja no en ve d’un. Dono, i de franc, una idea per a editors o productors: que facin un llibre o un documental on apareguin totes les iniciatives d’obra civil que ara són als llimbs després d’haver estat anunciades amb bombo i plateret. Amb la tecnologia actual, la recreació digital seria bufar i fer ampolles, i podríem experimentar la sensació de viure, per una estona, en un univers alternatiu. Com a exemples, i sense cap intenció d’exhaustivitat, en diré alguns de mostra: la reforma de la força de Sant Vicenç que va projectar Roger Bernat III de Foix, el casino de la Solana, el metro aeri, la residència episcopal davant Clara Rabassa, l’arxiu-museu de Frank Ghery, el telefèric de Carroi, un parc aquàtic a Andorra la Vella, un altre parc temàtic dedicat als dinosaures, el ràfting al Valira, l'aparcament dels Pouets, un altre casino a la parròquia de Sant Julià… La llista seria interminable, i té la virtud d’ensenyar-nos qualitats que avui no estan gens de moda: la resiliència, la continència i la resignació. No passa res i tal dia ens farà l’any.