El meu oci versus el meu ofici

Andorra la VellaDe ben jovenet, arrelat al meu poble, Santa Coloma, amb la colla d’amics de tota la vida, després d'estar cursant els nostres estudis al Lycée Comte de Foix, una ànima caritativa ens fa anar per un del bons camins de la vida. Aquesta ànima es diu Bernard Calvel, un professor d’educació física molt compromès amb el jovent d’aquella època i un amant del rugbi, impulsor d'un grapat de valors; i sí valors! Una mena de sentiments, deures i obligacions, que a dia d’avui trobem tant a faltar en la nostra societat.

El fil conductor d’aquesta ànima ens la transmet per un dels esports més nobles que es practiquen, el rugbi, un esport col·lectiu en què, encara que no ho sembli, no tot s'hi val. Sí senyor, ens passem la nostra adolescència practicant aquest esport, se'ns dona més o menys bé, a alguns millor que a d’altres, però el que és ben cert, que estem compromesos amb un col·lectiu, amb un esport, amb un club, i fins i tot amb el nostre país, ja que posar-te la samarreta tricolor i cantar el nostre himne abans d'un partit és un exercici que recomano que es faci ni tan sols un cop a la vida.

Te n’adones que els valors que t’aporta l’esport i en aquest cas el nostre és, sense voler, la preparació del que la vida t’anirà donant, te n’adones que sol és difícil avançar per obtenir fites, que si no hi ha esforç i sacrifici no tiraràs endavant. En el meu cas, el rugbi es va avançar a ensenyar-me aquests valors de la vida que en el meu dia a dia encara t’aporta serrar les dents per tirar endavant, tant a tu mateix com en el teu ofici. El meu, el de la cuina i la restauració. En el meu cas, per molt bé que jo cuini, si no tinc un equip al meu voltant que empenyi com si d'una melé es tractés no avançaríem en cap aspecte. Tenir respecte envers els teus companys i col·laboradors, que el sacrifici tingui el seu sentit i que, a vegades, com més cops t'han tirat a terra, com en un placatge, t’aixequis, t’espolsis i segueixis corrent en direcció a la fita per acabar marcant l’assaig.

No hem d'oblidar els valors que aquella colla d’estorets, plens d'energia i endorfines d’adolescència, vam poder captar de la mà del nostre gran Bernard Calvel, que sense voler ens va encaminar dins de la vida de la millor manera que uns pares haguessin volgut per als seus fills. Encoratjo al nostre jovent que els valors de l’actitud, el respecte i el sacrifici no els deixin de cultivar, ja que en el seu futur, durant la vida activa, els hi donarà les eines de com sortir-se'n per sempre anar endavant i arribar a les fites i als reptes que la vida ens va posant.