Ja tenim la seu plena d’ous, pensen els que no pensen. Ja els hem enganyat una altra vegada, pensen els que creuen que els altres no pensen. Qui dies passa anys empeny, sospiren tots els que no volen saber què pensen els que s’ho han pensat tant que hi posaren el cos per protegir unes urnes en què cabien totes les il·lusions mentre la Constitució espanyola quedava fora a cop de porra. La brillant jugada que es feliciten d’haver fet el PP i el PSOE, d’anunciar l’obertura d’un període de reflexió protoconstituent, és tot això i només això a la vegada. Si no fos un article en horari infantil, duria a aquestes línies la frase més famosa de Mr. Wolf a 'Pulp Fiction', però no cal: tots teniu al cap l’escena i us la imaginau amb un Rajoy i un Sánchez entusiasmats d’haver fet un ou de dos vermells. Creuen que ningú es demanarà com un nou text constitucional reconeixerà el finançament que Susana Díaz ha deixat clar que no pot reconèixer o ampliarà les competències educatives que Méndez de Vigo qualifica d’excessives, per posar només dues excrescències tipus. Felicitant-se d’haver construït una narració que només s’han cregut ells i els que caninament els creuen, no entenen com fora del seu redol la informació flueix a la recerca de l’objectivitat, no de la trinxera. Per això, viuen en el convenciment que, en aquest moment de dubte, si són molt solemnes en l’emissió del discurs, cada receptor entendrà el que espera entendre: que la nova Constitució taparà tant el bony, dels que demanen homogeneïtzació i centralisme, com el forat, dels que anhelen més sobiranies. Necessitaran qualque cosa més que policies per fer tornar les pors i els silencis que amagaren la realitat tants d’anys.
