Empatx de xocolata

Això de la diversificació econòmica és un concepte tan ampli que potser inclou que s'obrin moltes botigues del mateix sector. Està succeint a Andorra amb les xocolateries que pugen a la mateixa velocitat que l'ascensor de 'Charlie i la fàbrica de xocolata'. Hem passat en un tres i no res de berenar pa amb xocolata a uns locals moderns amb tot tipus de preparacions a quina més sofisticada com els kebabs o el Waterloo (gofre de xocolata belga, gelat de crema catalana i de ratafia). Aquesta obertura massiva és un fenonem difícil d'explicar, més o menys, com els partits de la Champions a les 18.55 hores, que et deixen tan descol·locat com quan et fan fora d'un hotel a les onze del matí i tu et pensaves que era a les dotze.

El misteri de les botigues de xocolata ha despertat l'interès de Sebastià d'Arbó, dels assumpcionistes i dels de 'Cuarto Milenio' perquè si hi ha un aliment que ha generat més informes a favor i en contra és aquest. El darrer en publicar-se indica que la negra afavoreix més la visió que la blanca. I aixeca passions sense que formi part de la dieta mediterrània. Vaig a la granja del costat a primera hora del matí i ja no queden croissants de xocolata. Això sí que és una fractura social.

Té, fins i tot, un dia internacional, el 13 de setembre, i un museu a Barcelona. Ha generat molta literatura, cançons, pel·lícules i frases fetes a l'estil 'les coses clares i el xocolata espès' però res que faci referència a que, de cop i volta, en un mateix lloc es començin a obrir botigues en emplaçaments cèntrics i lloguers alts sense tenir en compte que el canvi climàtic podria acabar amb la seva producció l'any 2050.

Pot ser una moda o una reivindicació ja que així com el puré de cigrons no és hummus i el d'alvocats no és guacamole, un vas de llet amb Nesquik no és una xocolata calenta o a la tassa. Sort també d'aquestes botigues perquè encara trobaríem algú en aquest país preguntant on viuen les palmeres de xocolata.