Un país per caminar

Potenciar que la gent es desplaci a peu hauria de ser una prioritat si de veritat volem una mobilitat més sostenible

Resoldre les cues de vehicles que es formen a les hores punta pot semblar més urgent, sobretot les entrades i les sortides del país per la frontera del riu Runer en cap de setmana de plena temporada d’esquí. O afavorir la convivència dels ciclistes, aficionats i professionals, amb el trànsit motoritzat. Fins i tot habilitar carrils per als corredors. De fet, no negaré la importància de cap d’aquestes mesures. Això no treu que avui reivindiqui una Andorra per als vianants.

És cert que, en les diferents parròquies, els vianants han anat guanyant espai i prioritat i que les obres de les avingudes Meritxell i Carlemany, malgrat les molèsties que d’altra banda són inevitables, significaran una millora: disposar de vies més àmplies i còmodes per caminar-hi convida a passejar, a asseure’s en una terrassa o a badar davant els aparadors. Tant de bo que el comerç, que comença a ressentir-se d’un canvi de model molt més profund que la crisi dels últims anys, també pugui beneficiar-se d’aquesta transformació de l’eix central.

Encara hi ha feina per fer, però. Voravies que de cop es queden tallades i obliguen el vianant a continuar pel bell mig de la calçada. Circuits impossibles que et fan travessar diverses vegades un mateix carrer segons en quina direcció et vulguis moure. Passos de zebra tan al cantó que poden agafar desprevingut un cotxe que gira.

Potenciar que la gent es desplaci a peu hauria de ser una prioritat si de veritat volem una mobilitat més sostenible, per molt que el desenvolupament urbanístic hagi tendit a dispersar la població. Un país per caminar. Un país per caminar-hi. Pas a pas et fas també una idea de les dificultats que tu mateix o els altres poden tenir, aquell que va en crosses o qui arrossega un cotxet. Està bé pensar-hi ara que s’acaba de presentar en públic el Llibre Blanc de la Igualtat i que, en general, estem més sensibles amb la necessitat que tothom tingui les mateixes oportunitats. Per a tot. També per a moure’s. Però aquest seria un altre article.

Etiquetes