La parada de l’autobús

Sovint ens pensem que els nostres problemes són els més greus, els de més envergadura, i no pensem en els perjudicis que ocasionem

Avui vull reflexionar sobre les parades d’autobús. Normalment, ens pensem que són una zona de càrrega i descàrrega, en pla, “m’hi aturo un moment, i ara torno”. De vegades és així, són instants que aprofitem aquell espai lliure per descarregar la compra, fer un encàrrec… però també hi ha persones que aprofiten per estacionar el vehicle i fer tasques de més durada. Tots sabem que és incívic i que no ho hem de fer, però la majoria, ho fem, de vegades desafiant fins i tot les amenaces dels agents de circulació.

Sincerament, jo portaria fatal ser conductora d’autobús. No ho suportaria. Això sense tenir en compte que no només és un problema de parades d’autobús, hi ha conductors que també aprofiten qualsevol lloc a la calçada per deixar el seu vehicle, i ‘’que sigui el que Déu vulgui’’. Cada matí, a les 8.55 h passo per l’avinguda del Pessebre, a l’alçada de l’antic escorxador d’Escaldes-Engordany. Al principi em sobtava la situació i no ho entenia, ara ja forma part de la rutina diària, perquè cada dia, absolutament cada dia, em trobo amb cotxes aparcats a un costat o l’altre de la calçada. No sé què hi fan els conductors ni on són… però els altres hem de fer meravelles per travessar aquell carrer, que em consta que no és l’únic amb aquesta problemàtica. El conductor d’autobús, òbviament aquí també hi troba problemes, perquè la carretera es fa més estreta encara, i ha de sortejar els vehicles que campen tranquil·lament.

L’altre dia, però, em devia tocar el conductor emprenyat i amb ganes de revenja. Un autobús que circulava davant meu va fer tres parades al mig de la carretera i va deixar anar els passatgers tal qual. La primera vegada vaig pensar: segur que hi ha algun ‘gili….’ aparcat a la parada…. doncs, no. No hi havia ningú, i no obstant això, el bus no va fer la maniobra d’aturar-se a la parada. I així, dues vegades més en les mateixes condicions (parades lliures de cotxes), fins que vaig aconseguir avançar-lo. Tema a part és el cediu el pas que hem de fer als autobusos quan surten de la parada, que sembla que els hi vagi la vida a molts d’ells.

No hi entenc, d’autobusos, per això no sé per què aquesta persona va decidir deixar anar als passatgers al mig del carrer sense aturar-se al lloc habilitat. Per guanyar temps? El cas és que tots hauríem de ser menys egoistes, sovint ens pensem que els nostres problemes són els més greus, els de més envergadura, i no pensem en els perjudicis que ocasionem per a la resta de ciutadans amb les nostres accions. El mateix que amb els guals, que ens pensem que són els nostres pàrquings privats.