Opinió 07/10/2018

I si parlar bé es posés de moda?

Som consumistes empedreïts, necessitem aparells electrònics, necessitem experiències, necessitem anar als millors restaurants i entre el llistat de coses que ens cal tenir, avui, hi ha els estudis superiors.

i
Maria Cucurull
3 min

Des de fa uns anys, sembla que tenir un títol universitari sigui gairebé obligatori perquè socialment està ben vist. Persones d’èxit, polítics, periodistes reconeguts i tertulians generen opinió amb l’aval dels seus títols. I si bé és cert que són importants els estudis superiors, també cal que tinguem en compte que són un producte més del món capitalista. Som consumistes empedreïts, necessitem aparells electrònics, necessitem experiències, necessitem anar als millors restaurants i entre el llistat de coses que ens cal tenir, avui, hi ha els estudis superiors. L’obsessió per tenir títols és tal, que en el darrer any s’han desemmascarar diversos polítics espanyols que mentien en el seu currículum i altres han canviat de cop els seu historial acadèmic (suposem que per evitar l’escàndol). Sigui com sigui l’afany de la titulitis els ha empès a mentir i, en certs casos, amb la complicitat de gent de dins de la universitat, cosa que no seria possible sense aquesta ferotge mercantilització dels estudis.

Per acabar-ho d’adobar ens trobem davant d’una gran paradoxa, ja que malgrat que necessitem els títols, gran part dels estudis que s’ofereixen ara mateix no sabem si existiran d’aquí a només 15 anys. De fet, hi ha especialitzacions de màsters que estaven en ple auge fa uns cinc anys i avui ja han quedat caduques. Perquè tot va molt ràpid i a nosaltres ens agrada aquest ritme vertiginós. Volem novetats i el problema és que tot queda molt vell massa aviat. Una de les professions més en voga és el sector dels influenciadors: bloguers, instagramers i youtubers ens mostren la seva vida perquè en prenguem nota i els imitem. Són el fruit d’un fenomen que va sorgir de manera espontània i no ens enganyem, sovint, és gent amb ben poc bagatge cultural. Sí, és una altra de les paradoxes, necessitem títols però prenem com a referent aquells que no en tenen... I justament per evitar això i fer que el postureig sigui impecable, la Universitat Autònoma de Madrid ha dissenyat una formació per a tots els que vulguin introduir-se al gremi dels influenciadors.

Per cursar els estudis d’Intelligence influencers: Fashion & Beauty a la Facultat de psicologia de la UAM no ens cal ni tenir la selectivitat ni fer cap prova d’accés, els únics requisits són tenir algun perfil a la xarxa i ser major de 18 anys. Un dels arguments per convèncer de la necessitat de formar-se –malgrat que actualment no hi hagi cap influenciador format en aquest àmbit– és que tenint en compte la influència que tenen sobre els seus seguidors cal que aprenguin a gestionar el poder que la fama els atorga.

De tot el temari, el que més m’ha cridat l’atenció són la sessions número 6 i 13. Aprendran habilitats de comunicació verbal i no verbal i treballaran les característiques del missatge persuasiu així com les claus de la comunicació. A més, faran un taller de redacció de continguts, on aprendran a contrastar les fonts per projectar una imatge fiable. I el més interessant de tot, descobriran eines per resoldre els seus dubtes ortogràfics i gramaticals.

Us imagineu que els influenciadors posessin de moda parlar amb correcció i escriure bé? Us imagineu que torni a tenir importància la llengua? Imagineu per un moment que creen tendència de debò i que hi hagués sensibilitat lingüística per part de tota la ciutadania. Sí, sí, que periodistes, tertulians i polítics i tots aquells que tenen tants títols i surten als mitjans s’expressessin acuradament. I posats a fer volar coloms, us imagineu que es fes realment famós algun influenciador catalanoparlant desacomplexat que apostés pel català i soterrés la falsa creença que la nostra no és una llengua apta per a segons quins àmbits?

stats