OPINIÓ

El patrimoni dels mallorquins

I un altre any que comença després d’haver gaudit un cop més de la Festa de l’Estendard, ara també Diada de Mallorca. L’efemèride que se commemora no és una simple anècdota, ja que suposa el punt de partida del poble que hem anat construint durant aquests segles, l’arribada de la llengua catalana a Mallorca i una cultura que ha anat evolucionant i formant-se amb influències variades per la nostra situació cèntrica en el Mediterrani. I un cop més el dia 30 es va celebrar la tradicional ofrena floral per part de les autoritats i de la societat civil a l’estàtua del Rei en Jaume. I un any més, la festa va quedar marcada pels bàndols. Per una banda, els espanyolistes, molt renouers amb les banderes d’Espanya i de Mallorca. Per una altra, els independentistes que tornaren de la manifestació.

Enguany, porques novetats: confrontació, insults i crits. D’un costat a un altre. De part de dos sectors molt minoritaris de la societat però ben renouers. I he d’admetre que quan estàvem al mig em va sorgir una mescla d’enuig i tristesa al constatar dos fets que són una constant en aquest 30 de desembre. El primer és veure com l’ofrena ha passat a ser un circ d’insults, un 'Sálvame' en viu monopolitzat per aquests sectors poc representatius de la majoria social. La festa no és viscuda ni per la major part de la població de Ciutat ni tan sols amb presència de gent partforanera. El segon és l’apropiació que fan determinats grups ultres dels nostres símbols comuns. I això és un perill perquè provoca desarrelament i desafecció de la major part de la societat.

Sembla mentida que hàgim permès que el sector espanyolista més ranci faci gala i pugui lluir la nostra bandera oficial i que quan xiulen l’himne oficial, 'La Balanguera', i interrompen la seva actuació, amb proclames banals, no ho denunciem fermament. El mallorquinisme polític ha de recuperar la senyera amb morat i castell com a element identificatiu d’una idiosincràsia, d’un tarannà, i que alhora representi la defensa de la llengua catalana, d’uns costums i d’una voluntat de ser de futur. Hem tolerat que sectors del Círculo Balear, ara representats per VOX i succedanis, que menyspreen l’autogovern i volen acabar amb tot el que ens caracteritza com a poble, s’hagin apropiat dels símbols de tots. I ho hem permès per raons purament romàntiques i puristes. Per voler ser més papistes que el papa.

La recuperació de símbols propis per part de partits i associacions permetrà anar agafant més consciència de poble. I així, no identificar els trets característics de Mallorca com a elements del gonellisme i l’espanyolisme. I això no va només d’un partit, o d’un grup. Ni tan sols d’una campanya mediàtica. Aquest conjunt d’actuacions haurà de ser transversal. I per ser-ho, haurem d’acceptar que la mallorquinitat pot ser entesa de manera diferent. Que la riquesa ideològica que caracteritza el nostre poble no està renyida amb sentir-se mallorquí, cadascú a la seva manera, però tots a la vegada.

Només amb seny i intel·ligència aconseguirem que la Bandera de Mallorca representi tots els mallorquins. I només amb una identificació real amb els símbols propis farem que una festa de tots no acabi convertint-se en un circ mediàtic per l’estructura territorial de l’Estat. La festa de l’Estendard per a tots els mallorquins, sense excloure els qui pensen d’una o altra manera.