La pedra seca

Ja no és solament simpàtica i amable, sinó de convicció en la necessitat de conservar aquest patrimoni que ha configurat al llarg dels anys el nostre paisatge local

Aquest mes de juny estic fent el curs per conèixer la tècnica de la pedra seca. Conjuntament amb una seixantena de persones més, un cop a la setmana ens trobem al camí ral en el tram que va d'Arans a Llorts i, sota les ordres d'experts picapedrers, refem pedra a pedra uns quants centenars de metres d'una paret del camí. Abans de continuar, que no se m'oblidi posar-ho, aquesta formació la impulsa Cal Pal de la Cortinada sota la direcció de Xavier Llovera i hi col·labora Patrimoni Cultural del Govern d'Andorra.

Totes les persones que ens trobem allí hi som per diferents motius. N'hi ha de professionals, com els tècnics de medi ambient dels comuns i banders, o treballadors de la construcció, acostumats a remenar rocs i arreglar camins i murs. En un altre àmbit, els guies de muntanya que en la seva tasca incorporen l'imprescindible ensenyança als visitants de la quantitat de parets i cabanes que troben mentre caminen per les nostres contrades; o propietaris de terrenys que tenen murs fets amb aquesta tècnica. En major o menor grau, tots ells ja tenen una relació amb la pedra seca. Però hi ha un quart grup, en el qual m'hi incorporo jo, que som els que sense ser-ne professionals mostrem un determinat interès per aquesta tècnica ancestral, pel que representa, perquè són un referent pel seu valor històric i identitari, per la seva durabilitat, la seva adaptació i integració a la terra que l'acull i en el qual, tal com ens van ensenyar el primer dia en una classe magistral, s'hi formen rics ecosistemes de vida vegetal i animal.

Val a dir que un ja es mirava amb certa simpatia les parets de les feixes, les cabanes i els murs de doble cara que t'anaves trobant per camins mentre anava muntanya amunt muntanya avall. Però des de la participació en el curs, la mirada ha evolucionat: ja no és solament simpàtica i amable, sinó de convicció en la necessitat de conservar aquest patrimoni que ha configurat al llarg dels anys el nostre paisatge local.