LEGISLACIÓ

La ‘contrareforma’ penal possible

El govern Sánchez pot obrir la porta a una reversió de les polítiques més involutives

La conformació del nou govern Sánchez, amb el concurs imprescindible de la mateixa majoria parlamentària que l’investí president, pot obrir la porta a una reversió (parcial) de les polítiques més involutives en matèria penal que s’han esdevingut en aquesta legislatura i mitja de govern popular.

‘Presó permanent revisable’

L’actuació més peremptòria passa per una modificació del Codi Penal que n’elimini alguns dels canvis més desafortunats introduïts per la Llei orgànica 1/2015. Recordem que es tractà d’una reforma d’ampli abast (afectà una tercera part de l’articulat) impulsada i aprovada pel PP en solitari, negligint el desideràtum que la legislació penal es fonamenti sobre la base de grans consensos polítics -i, per tant, també socials. Probablement, la innovació més estrident va ser la incorporació al sistema de penes de la cadena perpètua, eufemísticament denominada ‘presó permanent revisable’, que suposà la resurrecció d’una figura desapareguda fa gairebé un segle, amb el Codi Penal del 1928 de la dictadura primoriverista. Són dues dades avalen que no hi haurà cap dificultat per assolir un acord en aquest punt: membres de tots els grups parlamentaris de l’oposició presentaren en el seu moment un recurs d’inconstitucionalitat -actualment pendent de resolució- contra la presó permanent, encapçalat precisament per l’aleshores diputat Pedro Sánchez, i ja es troba en tramitació en el Congrés dels diputats una proposició de llei del PNB encaminada a la seva derogació. En matèria de penes privatives de llibertat, més enllà, dissortadament, no s’hi pot anar: l’increment fins als quaranta anys del màxim de compliment ininterromput de presó -en la pràctica una cadena perpètua encoberta- introduït el 2003, en la segona legislatura del govern Aznar, va tenir inoportunament el suport del grup socialista.

Catàleg de delictes

Pel que fa a la revisió del catàleg de delictes, ens trobam en una conjuntura propícia per a la despenalització de l’ajuda a morir. El 10 de maig, el Congrés va aprovar la presa en consideració d’una proposició de llei procedent del Parlament de Catalunya de derogació tant de l’auxili al suïcidi com de l’eutanàsia en sentit estricte: mai una iniciativa legislativa sobre la matèria havia arribat tan lluny. Però potser resulti encara més significatiu el fet que, de manera gairebé paral·lela, a principis de maig el grup parlamentari socialista hagi presentat al registre de la Cambra la seva pròpia proposició de llei, més integral, que en desenvolupa, a més, les condicions d’aplicació.

Una altra actuació en aquest mateix marc podria ser la derogació de la llei orgànica 11/2015, que va eliminar la possibilitat d’avortar sense l’autorització dels pares en el cas de les joves d’entre setze i devuit anys, i el retorn al text original de la Llei sobre salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs de l’any 2010 (’Llei Aído’) que, en cas d’oposició paterna, feia prevaler la voluntat de la menor embarassada.

Principi de justícia universal

D’altra banda, la nova ministra de Justícia, Dolores Delgado, s’ha caracteritzat, com a fiscal de l’Audiència Nacional, per defensar aferrissadament el principi de justícia universal (representà l’acusació pública en la causa d’Argentina, primer cas de pràctica persecutòria efectiva que culminà en condemna: la del comandant Scilingo pels ‘vols de la mort’), que atribueix competència a la jurisdicció penal d’un estat per conèixer de determinats delictes que afecten la comunitat internacional (genocidi, terrorisme, tortures, tràfic d’éssers humans, etc.), amb independència del lloc de comissió i de nacionalitat de l’autor. En el cas espanyol, l’àmbit d’aplicació d’aquest criteri d’aplicació extraterritorial de la llei penal, inicialment ampli amb la incorporació a la Llei orgànica del poder judicial de 1985, s’ha vist progressivament reduït a través de dues reformes successives: una primera el 2009 del govern Zapatero, que en va restringir notablement l’operativitat, i l’estocada definitiva del 2014 promoguda pel PP en solitari, que la deixà ferida de mort (el PSOE en aquells moments arribà a acusar el govern Rajoy d’anorrear els drets humans i de situar “la reputación internacional de España a la cola en la defensa de los crímenes contra los derechos humanos ”, interposant-hi, a més, un recurs d’inconstitucionalitat). El mes de febrer de l’any passat, el ple del Congrés aprovà la presa en consideració d’una proposició de llei d’ERC, actualment en fase de presentació d’esmenes en la comissió de justícia, que una vegada transaccionada amb el grup socialista podria restaurar parcialment -almenys fins a la situació anterior a la reforma del PP- la jurisdicció universal en l’ordenament jurídic espanyol.

Llei mordassa

A tot això, s’hi ha d’afegir, tot i que no es tracta pròpiament de legislació penal, però en qualsevol cas sí sancionadora, la molt regressiva Llei de protecció de la seguretat ciutadana de 2015, més coneguda com a Llei mordassa, que podria fàcilment ser objecte, com a mínim, de revisió per part de la nova majoria.

Programa electoral del PSOE

Gairebé tots aquests punts figuraven en el programa electoral amb què el PSOE es va presentar a les darreres eleccions a les Corts Generals. Seria il·lús, en canvi, pensar que hi haurà avanços legislatius, per exemple, en matèria de llibertat d’expressió. Les seves limitacions penals més severes procedeixen precisament de delictes que o bé mantenen intacte la redacció original de quan s’aprovà el codi vigent l’any 1995 (amb l’últim govern González i amb Margarita Robles de secretària d’estat del denominat biministeri de Belloch, per cert) -ofenses als sentiments religiosos, injúries al rei, ultratges a Espanya i als seus símbols, i el grup socialista ha votat sistemàticament en contra de totes les iniciatives parlamentàries orientades a la seva supressió o modificació-, o bé hi han estat reintroduïts posteriorment amb el seu concurs. Aquest darrer és el cas del delicte d’enaltiment del terrorisme, que s’hi incorpora l’any 2000 fruit del denominat ' Acuerdo por las libertades y contra el terrorismo' i que experimenta encara una ampliació amb la llei orgànica 2/2015: si bé és cert que en tots dos casos la iniciativa partia dels governs populars d’Aznar i Rajoy, respectivament, el PSOE s’hi sumà entusiasmat. En aquest àmbit concret, les esperances es redueixen que la nova fiscalia general de l’Estat promogui en l’acusació pública per aquestes figures delictives uns criteris interpretatius més estrictes i respectuosos amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Expectatives de canvi moderades i raonables. D’aquí a uns mesos en podrem fer balanç.

Etiquetes