Quan el periodisme esdevé una eina dels polítics

Us imagineu un món sense periodistes? Un món on la informació arriba destil·lada segons els interessos d'uns o altres?

Des de la política tendim a dir que el periodisme mata la política, sobretot quan veiem que cada cop més el que s'autoanomena nova política planifica, traça i prepara les seves estratègies segons la notícia del moment, segons el que pot fer més o menys ressò. Quina política pot generar més titulars?

Queden enrere les negociacions a porta tancada entre partits, i encara molt més la idea d'una oposició constructiva. Ara seria inimaginable que partits d'ideologies diferents tanquessin un acord sense que la premsa no ho hagi publicat abans, i no perquè facin la feina que els pertoca, sinó perquè els mateixos negociadors són els primers que voldran defensar la seva posició abans que ho faci l'altre.

Sovint oblidem que la feina dels periodistes no és la de redactar, i encara menys la de replicar les notes de premsa que els arriben. El codi deontològic de l'Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra així com el de la majoria d'associacions periodístiques del món marca com s'han de tractar les informacions i quines han de ser les formes d'actuar dels periodistes.

Els professionals de la comunicació sempre han estat descrits com a investigadors, aquells que buscaran la informació sota les pedres si és necessari. I crec amb tota sinceritat que ha de ser així. De ben segur que cada periodista pot tenir la seva forma de veure les coses, i pot comunicar amb una visió diferent de la dels seus companys, però si és bon periodista, ho farà amb arguments i no amb conjectures.

Quan des de la política critiquem els titulars, si aquests estan fonamentats, l'únic que fem és criticar la nostra llibertat com a ciutadans a rebre informació verídica. És difícil sentir critiques i és dur veure com una estratègia no ha funcionat, i el periodisme ho treu a la llum. Però aquest és l'exemple d'un periodisme amb bona salut.

En lloc de calumniar la tasca periodística l'hem de dotar de més recursos, crear entitats públiques lliures que comuniquin sense interessos econòmics darrere. Aquest era l'objectiu principal d'una televisió pública.

La situació econòmica actual d' RTVA fa que la gestió sigui complicada i els recursos humans es vegin afectats. No podem mirar cap a un altre costat, si volem continuar essent informats com ha de ser, hem de trobar solucions a aquest problema. Hem de comprometre'ns a dotar de més recursos el periodisme perquè aquest no pugui ser esbiaixat.

I per acabar voldria fer èmfasi en el títol de l'article, el periodisme no ha de ser una eina dels polítics. No podem demanar que els periodistes cobreixin tots els nostres actes si aquests no són d'interès per a la ciutadania. No podem demanar que durant unes eleccions totes les candidatures tinguin el mateix temps als informatius, si no generem l'interès suficient o l'acte no s'ho mereix.

Ara que arriben les eleccions comunals, als periodistes els espera jornades molt llargues i cada partit els convocarà a mil i una activitats. Només us puc dir als que us hi dediqueu, que us armeu de paciència i sigueu els professionals que voleu ser.