El camp rep el nom d'Anxo Carro. Té cabuda per a devers 7.000 espectadors i ahir no n'hi anaren ni la meitat. El club té una història de 63 anys i mai no ha jugat a la Primera Divisió. Ara fa cinc temporades que pujà a Segona A i haurà estat el període ininterromput més llarg que hi haurà jugat. La ciutat no arriba als 100.000 habitants i no cal dir que el C. D. Lugo no disposa d'un dels pressuposts més elevats de la categoria. Amb tots aquests precedents, l'equip gallec és molt millor que el Mallorca (modestament, crec que la majoria ho són). Amb el resultat d'aquest diumenge, 2 a 1, el Lugo encara aspira a disputar el 'play-off' d'ascens. Tot el contrari que el Mallorca.
Fernando Vázquez ha dit –no sé si per curar-se en salut– que hauran de patir fins al final, però també que ja pensa a muntar un bon equip per poder ascendir a la Primera Divisió la temporada que ve. Volem pensar que és una ironia, perquè després del lamentable joc desplegat pel seu equip a Lugo tot indica que el patiment podria acabar abans, però a causa d'un desenllaç negatiu. No fa falta mirar la classificació: tothom sap que el Mallorca només està un punt per sobre de la zona vermella i que de cada vegada li queda més poc marge. Per afegitó, hi ha equips com l'Almeria o l'Osca –que semblaven condemnats– que han sortit de la zona de descens. Hores d'ara, la perspectiva només té un color i no és el rosa.
Els senyals que emet l'equip són d'alarma i això els contraris ho saben interpretar. Tots els rivals són conscients que el Mallorca és un equip molt vulnerable i molt poc consistent. El joc (?) que fan aquests futbolistes de vegades no s'assembla gens al futbol. No té ordre ni compostura, ni estructura, ni forma de res. Tot això que qualsevol aficionadet pot detectar és un problema endèmic de tota la temporada. No es tracta, ni ara ni aquí, de cridar el mal temps.
