El perruquer il·lustrat

Estem perdent els valors perquè abans parlaves de futbol, de política o de qualsevol xafarderia mentre et tallaven el cabell i ara has d'estar al corrent dels drets d'autor, de l'acord d'associació amb la Unió Europea, del producte interior brut i del conveni contra la corrupció de Mèrida

Al pas que vaig em costarà més diners un perruquer que un cirurgià plàstic. Perquè sóc com l'actor Óscar Jaenada; no bec qualsevol clara de cervesa ni vaig a qualsevol perruquer, una mica com Jack Nicholson quan la Helen Hunt no el pot atendre a 'Millor impossible'. Sigui per mandra o per falta de temps, fa setmanes que hi hauria d'haver anat. Però és que ara cal estar molt preparat per tallar-se el cabell.

Estem perdent els valors. Abans parlaves amb el perruquer de futbol, de política o de qualsevol xafarderia. Actualment has d'estar al corrent de totes les sèries de televisió i de les estrenes cinematogràfiques perquè sovint sembla que et renti el cap un crític de 'Cahiers du cinema,' o Carlos Boyero, amb la qual cosa si dius que Almodóvar és un geni pots sortir amb un cabell com el d'Arturo Vidal o amb el clatell pelat com l'Adso de Melk d''El nom de la rosa'.

Ha desaparegut el plaer de la xafarderia, de l'estrip i del fet de criticar per imperatiu legal. Tot això ja ha marxat pel desguàs de la pica del renta cabells. Aquella on el perruquer acostuma a fregar-me el cabell amb tanta força com si em volgués fer un rentatge de cervell alhora que em parla de si el festival de Sitges accepta pel·lícules de Netflix, que mira que va passar a Canes i para atenció al que ha dit Federico Jiménez Losantos, que aquesta empresa d'entreteniment està en mans de l'extrema esquerra separatista.

Mentre tu, intentant tornar a les converses d'abans, amb un exemplar d'una revista del cor a la mà, li comentes la separació de dos components de la passada edició d''Operación Triunfo' però per a ell el que cal explicar de l'edició d'aquest any és que una concursant ha volgut canviar la lletra d'una cançó de Mecano. "Com es nota que són joves i que no han escoltat el 'Marica de terciopelo' del Ramoncín o res del punk", pontifica el perruquer il·lustrat. La perruqueria ja no és el que era. Ja no puc fer ni de 'marujo' quan vaig al barber. La civilització era això. Ara, fins i tot, el meu perruquer forma part d'una ONG que es diu 'rínxols solidaris'.

El que no ha canviat és aquesta sensació d'indefensió: quan un està assegut davant d'un mirall, amb el cabell xop, com un gosset mullat, i amb un senyor o senyora amb unes tisores a la mà, s'enfonsa. Davant del perruquer estàs exposat. A més, sóc partidari del conservadorisme estètic, i quan el perruquer em demana que vull fer-me, no tinc els coneixements i el vocabulari necessaris per descriure la idea.

Aviat tindré un volum de cabell superior al del violinista Ara Malikian però abans de demanar hora per tallar-me'l hauré d'afrontar un tutorial de sèries, estrenes, novetats literàries, drets d'autor (que la perruqueria també paga), acord d'associació amb la Unió Europea, producte interior brut i conveni contra la corrupció de Mèrida. Com si anés a passar un edicte o una oposició però aniré a cal barber. Mentre el cervell processa tota la informació, el meu perruquer és el coixí. Cada nit, quan dormo, em fa un pentinat diferent.