L’enquesta del CIS torna a posar sobre la taula el fenomen Vox, que malauradament ha vingut per quedar. Lluny de restar forces al bloc de dreta format pel PP i Cs, l’està impulsant, alhora que el condiciona ideològicament. El discurs de l’extrema dreta sembla que vagi quallant no només en els partits més afins, sinó també en el conjunt d’una opinió pública que poc o molt està influïda pel gir mundial autoritari i populista representat per Trump i Bolsonaro, una contrareforma en tota regla. L’auge de Vox es beneficia d’aquesta contaminació ideològica global i va en detriment de l’esquerra, especialment de Podem, que és qui segons l’enquesta més forada i que, per tant, deixa tocada la ja avui majoria minoritària amb el PSOE.
La irrupció a Andalusia ha donat carta de realitat, i més capacitat d’influència, a Vox, que està fent valer els seus vots, i el seu discurs, per a la formació de govern a Sevilla. Amb aquesta palanca, el partit d’Abascal cerca fer-se un espai en el conjunt d’Espanya. I sembla que ho està aconseguint. Amb el CIS a la mà, ja entraria en un Congrés amb més pes de la dreta. No es compleixen les previsions d’un creixement exagerat anunciat per enquestes periodístiques recents, però l’ascens de la ultradreta resulta incontestable.
De la mà d’una combinació entre anticatalanisme i populisme ultraconservador, Espanya està girant a la dreta. I l’independentisme patirà encara més. L’aval ambiental a una justícia venjativa està servit. Els escenaris de confrontació política i social són de resultat incert: se sap com comencen però no com ni quan acaben. I l’evolució de la política espanyola demostra que, efectivament, el com pitjor millor sempre pot anar a pitjor, de manera que Rajoy i el seu 155 podrien quedar com una caricatura davant un hipotètic futur govern a la Moncloa a l’estil andalús: amb una coalició de Casado i Rivera falcats per Abascal. Haver fet caure Rajoy per propiciar això seria un negoci ruïnós.
Hi hauria una possibilitat alternativa, que tampoc seria gaire falaguera. Si es confirma la resistència del PSOE -i la debilitat de Podem-, podria donar-se un acord de govern entre Sánchez i Rivera. En tot cas, de nou aniríem a pitjor respecte del present. De nou s’allunyaria una mínima possibilitat de diàleg per afrontar la demanda sobiranista. Sigui com sigui, els pròxims mesos, marcats pel judici als presos polítics catalans, seran decisius per veure si es consolida el perillós tomb cap a la dreta del clima polític espanyol.
