La pesta

Probablement el brot de Madagascar serà controlat, perquè l'home ha estat capaç de combatre el bacil amb antibiòtics. Però tenim tendència a oblidar que som una espècie extremadament vulnerable a les epidèmies

Des de fa uns dies que ha esclatat un brot de pesta bubònica a l'illa de Madagascar. Feia temps que no se'n sentia a parlar, de la pesta. Res de malalties cruels, víriques i imprevisibles, com l'Ebola o el temible virus de Magdeburg, no.

La pesta és una vella coneguda malaltia bacteriana, provocada per un humil bacil, el Yersinia pestis. Era prou dolenta, això sí: a mitjan segle XIV va liquidar un europeu de cada tres, i probablement va ser també la responsable de l'anomenada plaga de Justinià, al segle VI, i que va ser tant –o més– mortífera que la medieval.

Ara la pesta ha tornat a brotar a l'Àfrica, com abans havia renascut en la percepció extraordinària d'Albert Camus, per situar-la a l'Oran francès dels anys quaranta i fer-ne una metàfora de la lluita de l'home contra el seu cantó més fosc. Probablement el brot de Madagascar serà controlat, perquè l'home ha estat capaç de combatre el bacil amb antibiòtics.

Però tenim tendència a oblidar que som una espècie extremadament vulnerable a les epidèmies. Que, aviat farà uns cent anys, una terrorífica passa de grip —de grip!— va liquidar en un parell d'anys cent milions de persones, més que en totes les guerres del segle XX juntes, i que si avui som aquí és ben bé pel producte d'una cadena de casualitats felices. Aprofitem, doncs, els dies, com deien els clàssics, que de sobreposar-se a les desgràcies que els queien del cel en sabien un munt.