Per una mala consciència permanent, però he entrat a diverses sabateries de Palma per cercar-hi productes elaborats a Europa amb quelcom semblant als drets socials que vull per a mi i els meus. No he posat en perill el model ni el sistema, no m’he sacrificat fins a l’heroisme ni l’acció em converteix en model de res ni per a ningú; ja ho sé. Però m’alegra saber-me infinitèsimament útil, molt més que si, confortat en la impossibilitat de fer res més contundent, m’hagués conformat amb el confortable parell de sabates fetes sense drets ni confort. Ens convindria revisar, sense apriorismes orfes de rigor, totes aquelles veritats que s’han guanyat un lloc en l’imaginari col·lectiu sense la necessitat de demostrar-se. Veritats construïdes sobre la mateixa mentida de sempre, la que atorgà pàtina de necessaris als colonitzadors que, en segles passats, imposaren a d’altres la religió i les lleis per a benefici propi i ara l’atorguen als gens escrupolosos empresaris que, lluny del món amb drets socials, imposen sistema productiu i contaminació pels mateixos motius. No és veritat que colonitzadors i colonitzats hi surtin guanyant: aquesta és la narració d’una part, absolutament parcial. Com tampoc no ho és que, malgrat les pèssimes condicions evidents, pitjor estaven abans sense occidentals indústries. Ja no m’ho crec o, almenys, ja no crec que fer més rics els rics fos l’única alternativa que tenien per sortir de la misèria. Provau d’entrar a una d’aquestes botigues cool, acostau al nas a un dels seus cars productes i ensumau la pobresa dels que el feren. Després, feu el que vulgueu.
