Un poble de llibre(s)

Diuen que al començament no tot van ser flors i violes, que alguns veïns del poble es queixaven que dels llibres no es viu i que, posats a triar, millor un bon tall de bou. Però el cert és que Montolieu –Montoliu en occità- es va convertir a partir de 1989 en ‘village du livre’ gràcies a l’impuls de l’enquadernador d’origen belga Michel Braibant. El poble, que es troba al nord de Carcassona, just al peu de la muntanya Negra, ha situat els llibres al centre del seu atractiu turístic: unes quantes llibreries amb llibres de vell i també edicions noves i un Museu d’Arts i Oficis del Llibre que, entre altres activitats, programa regularment tot de tallers que van des de la il·lustració fins a la tipografia, passant per la cal·ligrafia o la fabricació de papers vegetals.

No sé si amb l’expansió dels suports digitals, aparentment imparable, els llibres esdevindran a la llarga una relíquia d’una altra era. Potser és precisament per la consciència d’aquesta transició d’un món de tacte a un món tàctil que l’ocurrència de Braibant, tan a contracorrent dels temps, em sembla fascinant. Prou fascinant, com a mínim, per fer-me escollir Montolieu com a destí en una breu escapada de cap de setmana, entre altres viles i llogarrets de la zona que segurament són tant o més pintorescs.

Des que Braibant va obrir el seu taller i el Museu a Montolieu, llibreters i artistes-artesans s’han instal·lat al petit poble de l’Aude. Després de l’auge inicial, com sol passar en aquests casos, l’activitat al voltant del llibre va patir un lleuger descens fins a estabilitzar-se. Això sí, l’arribada de turistes, alguns de pas i d’altres que hi van per participar en els tallers que s’organitzen al poble, ha permès obrir cases d’hostes i altres negocis en paral·lel.

Reinventar-se, queda clar, és possible. De vegades és, a més, necessari. Montolieu, sense anar més lluny, semblava condemnat al despoblament i ara, en canvi, és un nucli dinàmic tant culturalment com econòmica. Enrere queden les reticències inicials, quan alguns nens del poble llançaven ous als aparadors de les primeries llibreries que s’hi van obrir. En una plaça, un monument il·lustra la transformació de la fusta del tronc de l’arbre en paper, del paper en llibres i dels llibres en les ales que ens permeten volar. O dit d’una altra manera, els llibres ens fan lliures. Una valuosa lliçó que m’emporto d’Occitània.