“Avui, @ocbcat ens concedeix a @jcuixart i a mi un premi per la mobilització democràtica i no violenta, que consideren exemplar. Un gest coratjós que agraeixi! Es tracta del Premi Gabriel Alomar, mort a l’exili l’any 1941... Som un poble que persisteix”. Era el tuit de Jordi Sànchez, @jordialapreso. L’Obra Cultural Balear (OCB) l’acabava de guardonar a la Nit de Cultura. Un crit de “llibertat” omplia el teatre Principal de Palma. La màxima autoritat catalana a l’estat espanyol lliurava la distinció als representants dels presos. El Premi Gabriel Alomar es va crear amb la intenció de “reconèixer i promoure els estudis, les actuacions i les aportacions en qualsevol àmbit que, tenint en compte el conjunt dels Països Catalans, hagi permès expressar amb tota normalitat la catalanitat de les Balears i hagi contribuït a conèixer, difondre i receptar aquesta realitat”. El dijous al vespre, el premi es va concedir als Jordis més per la similitud que puguin tenir amb el poeta, assagista, prosista, professor i polític, nat a Palma i exiliat a Egipte, on va morir, que amb l’esperit en si del premi. La ‘normalitat’ que viu el poble català no la trobam enlloc. Gabriel Alomar era republicà catalanista i liberal, antitradicionalista i anticlerical, i es movia influït per les idees de Valentí Almirall, de 'L’Avenç' i d’'El Poble Català'. Alomar estava convençut que les generacions evolucionen, creia que la nostra nació s’havia d’orientar cap al futur: aspirava a la construcció de les condicions bàsiques perquè els nostres fills poguessin bastir el seu propi món en llibertat. Segurament és aquesta llibertat la que reclama l’OCB, un gest que els honora com entitat i pel que sens dubta cal continuar lluitant.
