TRIBUNA OBERTA

La policia autonòmica, en el cartipàs del Govern?

El Govern de les Illes Balears ha assumit –o almenys així s’ha explicitat en el BOIB– que una de les seves funcions durant aquesta legislatura serà la definició i creació de la policia autonòmica. Així s’ha d’entendre quan el Decret 12/2019, de 2 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, en el qual s’estableixen les conselleries i les seves competències, recull entre les funcions de la Direcció General d’Emergències i Interior, adscrita a la Conselleria d’Administracions i Modernització, “emergències i protecció civil; meteorologia; activitats classificades; espectacles; seguretat i policia autonòmica; coordinació de policies locals”. Efectivament, coordinació de les policies locals i policia autonòmica.

I no és estrany que sigui així, perquè a més de les funcions de coordinació de les policies locals (art. 30.19. EA), l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, modificat l’any 2007, preveu la competència executiva de la policia administrativa a la zona de domini públic maritimoterrestre (art. 32.17. EA) i la “creació i l’organització d’un cos de policia propi” (art. 33. EA). I encara hauria de ser menys estrany aquesta delegació de la competència per a la creació de la policia autonòmica al corresponent Director General, quan la llei (Llei 11/2017, de 20 de desembre, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears. Disposició addicional segona. Cos de policia autonòmica de les Illes Balears) estableix que:

“1. Correspon a la conselleria competent en matèria de seguretat i coordinació policial proposar, en forma de llei de seguretat pública de les Illes Balears o de llei policial específica, el disseny d’un cos de policia autonòmica a les Illes Balears, dependent del Govern de les Illes Balears, previst a l’article 33 de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que estableix la competència de les Illes Balears per a la creació i organització d’un cos de policia propi, en el marc de la legislació estatal.

2. El disseny estructural i funcional del cos de policia autonòmica s’ha d’ajustar als principis d’idiosincràsia, identitat i servei a la ciutadania de les Illes Balears, amb especial consideració a la pluriinsularitat, alhora que s’ha d’orientar a la proximitat, el respecte a la diversitat i el servei a una societat oberta i plural, formada per ciutadans i ciutadanes iguals en drets.

3. Per tal d’impulsar el desplegament dels articles anteriors l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears realitzarà, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la present llei, els estudis i les actuacions necessàries per proposar el model d’un cos de policia autonòmica de les Illes Balears.”

Per tant, la presidenta encerta amb el Decret signat quan insta el nou Govern a complir amb el previst tant en l’Estatut com en la legislació autonòmica vigent, en el sentit de desenvolupar el nostre marc competencial autonòmic. Les preguntes d’oportunitat són, emperò: és el moment ara de crear una policia autonòmica? I també: quin model de seguretat necessiten les nostres illes?

I una resposta fàcil, feta des de les emocions d’algú d’esquerres, és que no és el moment, perquè mai és el millor moment d’impulsar una policia pròpia quan encara resten moltes coses a resoldre en àmbits prioritaris com l’educació, la sanitat o la dependència. Però, tanmateix, aquesta dialèctica és falsa. Mai ningú pot pretendre millorar la seguretat pública a costa de reduir esforços en l’àmbit social o mediambiental. No es tracta d’açò. És tracta de canviar de model, perquè sigui més eficient, s’ajusti al model d’autonomia pactat amb l’Estat i, especialment, doni resposta a les necessitats presents, de població i de model econòmic molt centrat en els sectors turístic i de serveis.

Efectivament, no es tracta de crear un nou cos al marge dels ja existents, al contrari, es tracta de tenir una llei integral de seguretat i un model autonòmic de policia –que inclou la policia autonòmica– que posi ordre i doni coherència a les accions que ara es fan –i les que s’haurien de fer–, delimitant millor les competències i assumint efectius d’altres cossos. En definitiva, complir exitosament els objectius de seguretat fent un bon ús dels recursos disponibles. Avui la situació és crítica, i si no que ho diguin als ajuntaments. En aquests moments, a les Illes Balears hi ha 50 cossos de policia, 48 locals i 2 estatals, descoordinats; plantilles del cossos de policia locals insuficients, inestables i envellides; poca capacitat de respondre amb dotació suficient a situacions excepcionals o temporals (zones turístiques, festes populars massives,..)… i sobretot, sobretot, són absolutament ineficients en l’execució i control de les seva competències a causa de la manca dels serveis d’inspecció i policia competents per fer-ho, competències que tenen a veure amb una bona gestió de la costa, de les activitats classificades, de joc o de lloguer turístic, de protecció dels menors o de violència masclista, etc. I cal dir clarament que, en aquests moments, el fràgil sistema policial i de seguretat a les Illes s’aguanta massa vegades gràcies a la voluntariosa, voluminosa i dispersa acció dels cossos de policia local, a càrrec dels municipis, que actuen en molts casos més enllà del seu propi àmbit competencial. Uns cossos locals que, a més, especialment durant la temporada d’estiu, es troben en una situació ben incerta arran de les recents sentencies del Tribunal Suprem, les quals afirmen que un policia no pot ser funcionari interí i ha de ser funcionari de carrera.

Cal posar fil a l’agulla i definir quin és el model de seguretat que necessiten les nostres quatre illes. Cal pactar amb els municipis i els consells insulars aquest model. Cal pactar amb l’Estat la transferència de la policia de costes i medi ambient, les competències en seguretat viària entre municipis, i gradualment els aspectes en seguretat ciutadana que es determinin. Aquesta no és una demanda extemporània dins el conjunt de l’Estat tan poc amic del desenvolupament de les autonomies. Catalunya, el País Basc, les Canàries, Madrid, Navarra... tenen i van desenvolupant el seu model de policia pròpia. Fins i tot, Navarra en aquests moments està negociant la policia integral, assumint les competències en seguretat vial, seguretat ciutadana i medi ambient, ara en mans de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Les lleis i els mandats parlamentaris, expressió de la voluntat de la ciutadania, s’han de complir. I és un mandat pactat amb l’Estat central a través de l’Estatut d’Autonomia que les Illes, ateses les seves ànsies d’autonomia i les seves particularitats socioeconòmiques, han de tenir un model de policia pròpia. Hi ha voluntat de complir aquests mandats?