Tot apunta que ha guanyat la política dels que han demostrat no saber fer política, només mercadotècnia electoral, en el millor dels casos. La política no pot ser aquest constant càlcul de conveniències partidistes ni l'exposició permanent en un concurs de testosterona que ens han oferit des del minut 1 després del recompte del 20 de desembre. Per arribar fins aquí, tota apel·lació a la imaginació sobrava: amb la fredor d'una calculadora era suficient per saber-ne el resultat. I no, la política no és càlcul. Càlcul de guanys i pèrdues electorals ni, prop fer-hi, simples sumes d'escons. Tampoc no s'ha de celebrar com una conquesta que la ciutadania resolgui l'atzucac a força d'esperar que canviï el color de la papereta.
La delegació que suposa el fet de votar uns representants implica que aquests exerceixin com a tals. I, en aquests moments, no hi ha cap enquesta, cuinada o en pèl, que dibuixi una voluntat ciutadana de repetir el procés electoral, ni una. En aquest punt, la majoria és tan aclaparadora com inútil el seu parer a ulls dels electes. Probablement, passarà a la història com la majoria menys influent, més menystinguda que ha existit mai. No és una tragèdia repetir eleccions, però, tampoc, no és cap bona notícia per a un país que n'està mancat, de bones notícies. Volíem un projecte; un projecte compartit, i se'ls ha oblidat que 'partit' significa part, i que per fer un país es necessiten diverses parts, gairebé totes.
