Les eleccions, ja siguin generals, autonòmiques, insulars o municipals, deixen escrit un compromís entre les formacions polítiques i els seus votants. Més que no les paraules que es pronuncien als mítings o als debats públics, els programes electorals són, o haurien de ser, un conveni segellat al qual els electors haurien de recórrer reiteradament per reivindicar-ne el compliment. Les urnes ens deixen uns resultats que, en bona mesura, sorgeixen de la confiança en l’acció política compromesa. Què passa quan, com veim després de cadascun dels comicis i en tendència clarament creixent, aquests programes es converteixen en poc més que paper banyat? Tot compromís incomplert esdevé una decepció per a les persones que hi confiaven. L’incompliment generalitzat de la immensa majoria de mesures proposades electoralment du a una desafecció també generalitzada.
A l’ARA Balears reivindicam el compromís que suposen, o haurien de suposar, els programes de totes les formacions polítiques. I, per això, en aquest setmanari dedicam el nostre dossier a les propostes sectorials que han fet els distints partits amb vista a les generals i també a les ja molt properes eleccions autonòmiques, insulars i municipals. Volem deixar constància de les mesures compromeses en els temes que més preocupen la societat i que, sens dubte, condicionen el sentit del vot: què ens han promès per resoldre els problemes de l’habitatge, per millorar el sistema educatiu, per sortir de la precarietat laboral, per fer una societat més igualitària i més justa o per afrontar els grans reptes mediambientals? Ho feim perquè, una vegada passades les eleccions, és el recurs que tenim els ciutadans per exigir-ne el compliment. I ho hem de fer, els mitjans de comunicació els primers, però no només nosaltres, cada pic que vegem que els compromisos adquirits cauen en l’oblit.
Som conscients que la materialització dels programes electorals s’ha fet més complicada des que es necessiten pactes entre distintes formacions per governar. La maduresa de la democràcia passa i ha de passar per donar espai de decisió a les minories. Però, en aquest sentit, i per no decebre l’electorat amb l’incompliment reiterat dels plans promesos, les formacions polítiques haurien de ser molt clares, sempre abans de les eleccions, respecte dels pactes entre partits que estan disposades a fer i quins no, com també respecte dels punts del programa als quals poden renunciar i quins seran de compliment obligat per pactar. Seria la demostració d’una vertadera maduresa democràtica.
