OPINIÓ

Un punt que en pareixen tres

Si el futbol no ens oferís les diferents alternatives i sorpreses que ens regala cada jornada, possiblement perdria molt de l’encant que té. Avui diumenge al migdia, a Vigo, el Mallorca ha fet un autèntic exercici de supervivència i ha sumat el primer punt de la temporada fora camp. Quan la majoria d’espectadors, tant locals com visitants, donaven el 2 a 1 per bo -o com a resultat xerec, clar-, una de les poques jugades ofensives ben lligades del Mallorca ha aniquilat les esperances del Celta de sumar els tres punts i de sortir de la zona de descens, a costa, precisament, del Mallorca. I, a més a més, l’equip de Vicente Moreno ho ha fet amb inferioritat numèrica.

Quan el tècnic valencià ha vist l’expulsió de Raillo i que encara faltava molt per acabar, el seu llenguatge corporal ho deia tot: el tècnic valencià, frustrat i bastant desesperat, ha ordenat refer la defensa amb Baba al lloc del central andalús i devora un Valjent magnífic. Els canvis no li han sortit gens malament, sobretot perquè ja havia tret al camp tot el potencial ofensiu de què disposava: Budimir, Lago, Chavarria i el Cucho Hernández. El colombià ha de ser un element important per al que queda de temporada, sempre que pugui mesurar els impulsos. El Cucho ha provocat el penal que ha significat el 2 a 1 per al Celta, però, en canvi, ha jugat bé en l’acció del 2 a 2. Budimir, l’incansable croat, ha començat la jugada que ha seguit molt bé Lago Junior amb una gran passada i l’ha acabada el davanter per fer el tercer consecutiu en una setmana. Després, ha tornat a comparèixer el millor Reina per desbaratar un gol de Iago Aspas que tothom ja cantava.

No hi ha dubte que el primer punt a domicili l’han celebrat com si en fossin tres i davant un equip que s'hi jugava sortir de la zona de descens. No sabrem si aquest primer empat de la temporada fora camp servirà de revulsiu, però tot apunta a una bona reacció. Aquest impuls hauria de servir al Mallorca per rebre un dels equips més complicats i de més nivell de la categoria: el Sevilla de Lopetegui, però sobretot de Banega, Ocampos, Chicharito, Jordan, Reguilon..., jugadors poc mediàtics, però amb un rendiment excepcional.