Fem que els joves s’involucrin

Conec joves que amb 16 anys tenen el cap més ben moblat que adults amb 30, 40 o 50 anys. Joves que s’hi interessen però que no participen més en la vida pública perquè no els donem totes les eines


El referèndum d’Escòcia o la consulta a Catalunya ens han deixat una imatge saludable. Que joves de 16 anys participin en un procés electoral és esperançador. En diversos països com Àustria, Xipre o el Brasil, per posar tres exemples, s’ha entès la importància de donar veu als joves. En altres –malauradament la majoria-, la legislació es resisteix a obrir les urnes als menors.

En contra d’aquesta opció s’argumenta la vulnerabilitat psicològica o emocional dels adolescents a l’hora de prendre una decisió de similar responsabilitat, les influències, el condicionament, la impulsivitat o fins i tot la manca de consciència de risc per falta d’experiència.

Conec joves que amb 16 anys tenen el cap més ben moblat que adults amb 30, 40 o 50 anys. Joves que s’hi interessen però que no participen més en la vida pública perquè no els donem totes les eines. Joves que tenen coneixements i punts de vista globals. Que han vist món. Que han contrastat. Joves, en definitiva, que han crescut en l’era del coneixement i que estan prou documentats per saber què volen per al seu futur. Òbviament que hi ha excepcions, de la mateixa manera que, afortunadament, també hi ha adults amb criteri.

Segueixen els detractors que no ve de dos anys. Que no cal precipitar-se, que dels 16 als 18 el temps passa volant. Que ara no toca. Que és agosarat. Arriscat. Permeteu que en dubti.

Si amb 16 anys en països com Andorra, Austràlia o els Estats Units es pot conduir un cotxe. Si amb 16 anys en la majoria de països del món es pot decidir continuar estudiant o no. Es pot treballar i pagar impostos, decidir tenir relacions sexuals, casar-se, avortar, escollir una religió, fer-se un tatuatge... per què no votar?