Opinió 18/02/2016

I per què neu?

El que no entenc és que vivim en un món on és més important que els nens aprenguin a esquiar que el fet que aprenguin com es forma la neu, com una gallina pon un ou, com la vaca dóna llet o que sàpiguen la història del lloc on viuen i com s'ho feien els seus avantpassats

i
Diana Pérez
3 min

Entenc que la neu és l’esport nacional, i que les estacions i les escoles d’esquí també guanyen diners amb els escolars que pugen a esquiar/fer surf de neu. Però personalment el dia que pugen a la neu per a mi és una tortura. I no conec gaires pares que preparin la sortida amb especial il·lusió.

No pretenc que ningú m’expliqui la importància curricular de portar nens de 3, 4 i 5 anys a la neu, però sí que seré una mica crítica. Deixant de banda els maldecaps que ens suposa als pares tots els preparatius previs al dia de la neu (almenys en el meu cas), simplement em qüestiono el benefici que pot tenir per a un infant d’aquestes edats anar a jugar a la neu cada setmana, i a partir de maternal B (5 anys) anar a esquiar, quan alguns professionals no recomanen fer-ho fins almenys als 6 anys. Entenc que no tots poden pujar a la muntanya a gaudir-la i experimentar-la, i que aquesta és una opció d’igualtat per a tots els infants. I sí, s’ho passen bé (la majoria) però també s’ho podrien passar bé fent altres coses... No dic que no vagin a la neu, però cal que sigui cada setmana?

I és que de la mateixa manera que es puja a la neu, per què no es fa una sortida setmanal de descoberta de la natura? Per què el primer i el tercer semestre l’activitat setmanal és la piscina? Quan comença a fer bon temps es podrien organitzar sortides als boscos d’Andorra, per conèixer la flora i la fauna del país. O per què no van als museus? Qui decideix que és més important anar a la neu que anar a un museu? (d’acord, sí que hi van –alguns- ... un cop a l’any?) Per què els nens no van a una fàbrica i descobreixen com es fan les coses? O a una explotació ramadera? Per què no fan bicicleta, teatre, música... de manera gratuïta? Per què no deixem als infants que triïn quina activitat volen fer i que es vagin formant en el que els interessa?

Hi ha mil alternatives i propostes a fer perquè l’educació sigui molt més dinàmica i atractiva per als infants. Una educació dirigida al coneixement, a tocar, a sentir, a reflexionar, a qüestionar-se el perquè de les coses i adaptada als interessos dels infants. Algú els ha preguntat si volen anar a la neu o si prefereixen fer una altra cosa? M’agradaria una educació sense imposicions, en què el més important de l’aprenentatge sigui que l’infant trobi realment la utilitat a allò que fa.

El que no entenc és que vivim en un món on és més important que els nens aprenguin a esquiar que el fet que aprenguin com es forma la neu, com una gallina pon un ou, com la vaca dóna llet o que sàpiguen la història del lloc on viuen i com s'ho feien els seus avantpassats. Personalment crec que d’aquesta manera formem els infants en el món de la competitivitat, on un és més que l’altre perquè se li dóna millor un esport que l'escola 'obliga' a practicar. Perquè tinc entès que les sortides a la neu són avaluables quan són més grans. Qui és l'encarregat d'avaluar que sàpiguen més coses de l'entorn, que siguin creatius, entusiastes, resolutius... en definitiva, que sàpiguen viure en aquest món? Des del meu punt de vista l'educació hauria d'estar orientada l'aprenentatge, i no a una competició.

stats