Ostres, el Govern ha hagut de recórrer a l'emergència per tramitar el canvi de l'emissari d'aigües residuals de Talamanca, famós per vessar brutor cada estiu a prop de la platja. N'havia caducat la vida útil, està fabricat amb materials que actualment estan prohibits i canviar-lo costarà 5 milions d'euros, un menys del que pagà el Govern Matas per un videomarcador al Palma-Arena. Quants consellers de Medi Ambient i de Turisme han passat per sobre del tema posant-se, en el millor dels casos, una pinça al nas? Quasi tants com portades escandaloses s'han omplert amb el tema, i no ha passat res. La irresponsabilitat dels governants està premiada des del moment que ni els totpoderosos hotelers han fet 'casus belli' del tema. Protestaren, sí (només faltaria), però no es plantaren davant dels responsables, amb tota la força que tenen. Tampoc els electors que, avesats a la merda corrupta, deuen pensar que un poc més i enmig de la mar no és motiu per canviar la papereta. Encara tindrem sort si, al llarg d'aquest any que està previst que duri la construcció, tots aquests muts de vocació no recuperen la parla i remuguen contra unes obres que, de ben segur, seran molestes. Sembla com si fos el fatal destí d'aquest poble, capaç de suportar la inacció dels governants, fins i tot premiar-los amb el vot, i de remoure l'abeller social quan s'atreveixen a fer canvis. Hem estat un país d'anarcoliberals, que desconfiam molt més de les accions dels governs que del deixar fer que suposadament no molesta. L'esperança són les noves generacions, crescudes amb drets i viatjades, sempre que no s'acomodin en les confortables trinxeres ideològiques dels seus pares, que tot ho justifiquen amb el “i tu més”.
