Tot i que la majoria d’experts en el sector immobiliari neguen que a les Balears, ara com ara, es pugui parlar pròpiament d’una situació de bombolla immobiliària, també alerten del risc de patir-la. L’estudi de la consultoria Gloval Analytics que recollim avui situa les Illes com la comunitat de l’Estat que en té el perill més elevat. Aquesta situació en el rànquing, però també dades com que fins a 23 municipis de les Illes se’n troben especialment amenaçats, o que Palma és la tercera ciutat més cara per a la compra d’habitatge i la segona amb el mercat de lloguer més estressat, no es poden menystenir. Així, abans que no ens trobem de ple, i de bell nou, dins una bombolla immobiliària, l’advertència és més que pertinent, si més no per posar en marxa amb urgència i rigor les mesures que calguin per evitar-la.
Sabem les conseqüències d’aquesta situació, el record és massa proper. No podem oblidar que de la darrera bombolla, de fa poc més d’una dècada, se’n va derivar una profunda i llarga crisi econòmica amb un augment clamorós de les dades d’atur i la preocupació de bona part de la població de perdre la seva feina. Després d’aquella experiència, també es coneixen els principals motius de la bombolla, alguns dels quals passen per la diferència entre els preus de l’habitatge i les possibilitats reals d’accés a la compra o al lloguer per part d’un gruix important de la població. Aquesta situació és una realitat avui, una de les més preocupants que tenim a les Balears.
L’anunci per part del Govern de crear el Monitor Balear de l’Habitatge, que d’aquí a un any ha de presentar una radiografia del sector, no és gaire tranquil·litzador perquè sembla ajornar les mesures urgents que l’Executiu hauria de determinar en un termini més curt per aturar l’especulació i garantir el que és un dret: la possibilitat d’accés a un habitatge digne. I això no es resol només fent habitatges de protecció oficial: cal actuar per corregir el mercat.
Ciutats com Nova York, i més recentment Berlín o París, han engegat mecanismes de control dels preus del lloguer. Altres països, dels quals són originaris molts dels inversors immobiliaris a les Illes, com ara Suècia, Holanda i Suïssa, tenen un mercat laboral amb uns sous que majoritàriament permeten assumir preus més elevats. Regular ambdós àmbits, els preus màxims de l’habitatge i revisar la retribució de la feina a l’alça, no són mesures que s’exclouen, sinó que es complementen. I són especialment importants per evitar la fractura social.
