El raonador, servei públic

Fa poc Ferran Goya escrivia en un dels seus articles a 'El Periòdic' que la institució del raonador del ciutadà és prescindible i que fent-ho ens estalviaríem "un quart de milió d'euros sense retallar cap servei als ciutadans". Com a justificació posava d'exemple un conflicte entre usuaris d'una piscina comunal que va tractar el primer raonador. Acaba dient que el despatx del raonador podria ser utilitzat per "algun negoci productiu", òbviament un cop eliminada la institució.

Des de l'estima que sap que li tinc m'ha sorprès molt els termes com planteja el seu article. Parteixo d'una afirmació que podríem arribar a compartir, que molt probablement ens desprendríem de la figura i la institució del raonador del ciutadà tal com està plantejada actualment i no passaria res, l'únic efecte que tindria seria sobre les arques públiques. Però no comparteixo amb ell l'afirmació que eliminant el raonador no es retallaria cap servei públic.

Precisament la institució del raonador ha de ser forta i al darrere ha de tenir una legislació que l'empari per poder actuar davant de la indefensió que tenen els ciutadans, sobretot aquells més vulnerables, en el decurs del seu tracte amb les administracions. No es tracta d'eliminar-la, sinó d'enfortir-la, de dotar-la del cos legislatiu necessari perquè actuï i que la persona que ocupi el càrrec tingui caràcter que no estigui sotmès ni a l'amiguisme ni a la lleialtat política, i que només es degui als ciutadans. Perquè certament la institució del raonador del ciutadà, com la del síndic de greuges a Catalunya, ‘el defensor del pueblo’ a Espanya, ‘le défenser de droits’ a França i tants altres ‘omdbudsmans’ que hi ha arreu del món, ha de ser un servei públic. I potser en el seu despatx no hi haurà un "negoci productiu" com ens proposa Ferran Goya, però molt probablement obtindrem majors rèdits socials i el ciutadà podrà sentir-se més protegit davant els abusos de les administracions. Això sí, reitero que cal canviar la legislació i que la persona que ocupi el càrrec no només n'ha de saber, sinó que ha d'evitar el politiqueig.