Les rates i el verí

Malgrat l'aparició de noves tècniques, a les properes eleccions generals a Andorra s'utilitzarà l'estratègia de sempre

Toni Martí anunciarà la convocatòria d'eleccions generals amb el mateix dramatisme que si estigués fent la narració de l'enfonsament del Titànic. Vaja, com tota la legislatura. Sort d'alguns moments estel·lars com l'emissió del missatge de Cap d'Any des de la cuina d'un restaurant, el dia que va seguir una assemblea pel tancament de l'avinguda Carlemany des de la sala de control de so del local d'Escaldes-Engordany o quan va afirmar que era molt patriota perquè fumava com un carreter.

Perquè aquests quatre anys han estat molt grisos. Massa. No ha estat una bona legislatura a nivell social amb els funcionaris, les unions civils, l'avortament i l'aprovació de la llei de protecció de l'honor, la intimitat i la pròpia imatge. Fins i tot la data del 8 de març li escau perfectament al cap de Govern perquè aquell dia és Sant Joan de Déu, home d'un esperit de sacrifici extraordinari i que sobrevivia a totes les adversitats. Com Toni Martí, que sembla Houdini. Aquell personatge al qual posaven en una caixa forta, el llançaven al fons del riu i tornava a casa per sopar i per veure l’informatiu vespre d'Andorra Televisió.

Perquè la campanya per a la seva reelecció haurà d'incloure alguns elements de màgia ja que temes com l'IRPF o la negociació dels convenis de no doble imposició amb França i amb Espanya poden convertir en insuficients els seus habituals missatges mig místics mig dramàtics. I no hi faltarà, gràcies a la feina dels assessors, la positivitat que ha acompanyat totes les campanyes electorals des que el 2008 Barack Obama popularitzés als Estats Units el "yes, we can".

De fet, tot això és més vell que anar a peu. Ara ha ressorgit amb els manuals d'autoajuda i amb el concepte de psicologia positiva que va desenvolupar a la dècada dels anys noranta Martin Seligman. Però és que aquest autor s'inspira en textos sobre la felicitat escrits per Aristòtil i per Maslow, el de la famosa piràmide. Aquest pensament positiu també té els seus detractors. Alguns afirmen que és només una versió 'tunejada' del 'pensament màgic', que compleix un paper fonamental per afiançar la supervivència de l'ésser humà i, en molts casos, impulsar el seu desenvolupament cultural.

I és que no hi ha res per inventar en política. Sobretot si partim de la base que els humans electors ens comportem com les rates amb el verí. Ens acostumem tant a la dosi i a la composició de la propaganda electoral que al final ja no ens fa cap efecte. Per això, de tant en tant, ens canvien la fórmula i la intensitat.