Encara no s’ha confirmat, però ben bé podria ser una possibilitat en qüestió de dies que Felip VI i companyia presideixin una correguda de braus convocada a Palma i que el madrileny 'ABC' qualifica de “brutal” (però en positiu), amb la mateixa càrrega èpica amb la qual feien els titulars del 18 de juliol de fa vuitanta anys.
No som davant una anècdota. I és que el fet que es pugui tan sols plantejar la possibilitat que tot un cap d’Estat amb la seva família participi d’un esdeveniment contrari a la norma de qui en té la competència (en aquest cas, la Comunitat Autònoma i l’Ajuntament de Palma, tot i la rebaixa en la llei per part del Constitucional) planteja la triple immoralitat de l’acte. Primer, això: que ni tan sols es pugui plantejar la possibilitat que això passi, quan la 'legalitat' ha estat el gran argument per justificar que fins i tot hi hagi dirigents polítics i socials empresonats. Segon, que tot un cap d’Estat sigui el protagonista de la desobediència de la legalitat, en un menyspreu a la Comunitat i Cort, que en aquest cas són 'l’Estat'. Tercer, que tot un cap d’Estat participi i promocioni un acte violent i contra els drets dels animals com és una correguda de bous, per molt que aquesta es vulgui seguir defensant com la 'fiesta nacional' -i cultural- per antonomàsia.
I és que cada cop és més evident que de l’article 2 de la Constitució només és aplicable la primera part de la part contractant, que diu que tot es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació (amb majúscula) espanyola. La part contractant de la segona part, que diu que es reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren, i la solidaritat entre totes elles, ja si de cas la deixarem per a un altre segle. En aquest sentit, el cas de les Illes Balears és evident, amb un Estatut que s’incompleix sistemàticament per part de l’Estat, a més de la vulneració crònica del principi d’igualtat constitucional, atès que proporcionalment som més solidaris que ningú, però els nostres serveis públics bàsics estan per davall la mitjana gràcies a un sistema de finançament tan injust com arbitrari. Per no parlar del menyspreu cap al que significa viure la condició insular, i el greuge que això suposa amb relació a la Península.
La manca de respecte és una constant. Si a un espanyolíssim Bauzá l’Estat li impugnà la Llei de comerç o la de pesca, els de Pedro Sánchez no queden curts. En menys d’un any, mirau quin saldo: la Llei balear d’avaluació ambiental, perquè l’Estat no vol que des d’aquí se sotmetin a avaluació d’impacte ambiental infraestructures que depenen de l’Estat i s’executen aquí, com ara l’ampliació d’un port o un aeroport.
La llei balear de residus també és víctima de la indissoluble, atès que això que el principi de “qui contamina paga” o que es prohibeixin les bosses de plàstic d’aquí a un parell d’anys, tot i ser coses de sentit comú i d’obligat compliment a Europa, no semblen ser un principi adient per a la part contractant de la primera part.
La llei de canvi climàtic, el mateix: una cosa és el discurs oficial de l’Agenda 2030 i els pins de colorins que llueixen els i les ministres en funcions del PSOE, i una altra molt diferent que una província d’ultramar com són les Illes decidim responsablement que cal restringir l’ús del dièsel. Per no parlar de la gestió de Cabrera, el Parc Natural Maritimoterrestre més gran de tota la Mediterrània occidental, ampliat per la insistència de les organitzacions ecologistes i del Govern autonòmic, i que ara l’Estat vol tornar a gestionar. I és que per alimentar la maquinària tan centralista com corrupta és preferible licitar grans contactes des de 'Nuevos Ministerios' que transferir recursos perquè una illa protegida es gestioni des del territori. La Demarcació de Costes com a mostra que l’Estat no vol amollar de cap manera, on el govern socialista en funcions no s’ha atrevit a canviar la filosofia 'Cañetiana' que el litoral hi és per afavorir el creixement econòmic, ergo...
En resum: si això és el dia a dia, imaginau què passaria si algú s’atrevís a plantejar coses més transcendentals, com ara modificar el rumb del model econòmic, cogestionar els aeroports, o com ha succeït també aquests dies amb una altra llei autonòmica impugnada, consultar la gent sobre allò que han de fer els polítics!
La deriva de tot plegat és tan desencisadora com indignant, i canviar-la passa perquè siguem tractats amb un mínim de respecte. És molt significatiu que sigui inimaginable que Felip VI, que a més a més és el cap de les forces armades, aprofiti les vacances d’estiu a Palma per anunciar que Son Busquets es destinarà, com era previst, a construir habitatges socials. En canvi, és tan imaginable com probable que vengui a veure els toros. Potser la lliçó per començar a fer camí sigui aquí: si el senyor rei desobeeix, també ho podem fer nosaltres?
