El rei conscientment nu

Tot sembla perdonable a qui, sense entendre el perill de la difusió, es lucra on altres no aconsegueixen sobreviure

En temps en què la sobreexposició de les xarxes socials indueix a mostrar-ho tot, arriba la sentència per qui va fer negoci exposant la burla a un sense sostre. ‘Influencer’ de la més mesquina de les accions, acabarà pagant cara la broma de les galetes. Mai, però, seran suficients els diners que pugui perdre davant la certesa de la morbositat que li provoca beneficiar-se de la misèria. Circ de la pena retransmès en directe.

Passats els mesos i fetes públiques les disculpes, ara prohibeixen que tingui accés a la plataforma des d’on va aprofitar-se de la més bàsica de les necessitats d’algú qui viu al carrer. Tan eficient com pot ser intentar aixecar murs al mar, preocupen més les paraules exculpatòries dites a misses passades. De no atrevir-se a dur a terme els reptes imposats per la dictadura dels seguidors i subscriptors “amb persones musculades” per por a les represàlies, a fer-ho amb persones vulnerables. Heus aquí la valentia rere una pantalla. La pèrdua de dignitat que provoquen centenars de milers d’indecents animant el bufó de circ.

Sense ser conscient del que pot arribar a suposar la doble humiliació d’estar en risc d’exclusió social i ser el blanc mediàtic dels atacs d’un jove sense dignitat, l’excusa era no pensar dues vegades en què feia i no fer-se càrrec de l’abast que podia aconseguir la seva acció. Irresponsabilitat feta espectacle des de la talaia que ofereix el més de milió de persones que seguien l’’influencer’. Tot sembla perdonable a qui, sense entendre el perill de la difusió, es lucra on altres no aconsegueixen sobreviure. Quin mal fan les etiquetes posades a qui sense merèixer-ho, és model i exemple. El rei segueix nu, però se’n fot dels que sense saber-ho, també han perdut les vestidures en entregar l’oci a l’adulació dels sense vergonya.

D’aquí, i d’altres infinitats de casos, comença a comprovar-se com cada cop hi ha més persones que tornen a gaudir dels moments viscuts. Voluntat de deixar de fer fotografies de paisatges que no mirem per immortalitzar moments que no vivim. Esforç i constància per deixar d’adular uns logaritmes que dirigeixen la nostra vida. Deixem de no-mirar per gravar. Gaudim i recordem amb els nostres. Quan les suposades influències desapareguin del pedestal on les hem col·locat, podrem decidir quins models seguir.