El retorn

En un món que viu interconnectat virtualment, potser és més necessari que mai el coneixement “real” de l'altre

El retorn és el final necessari dels bons llibres de viatges. El tancament del cercle. L'aprenentatge dels protagonistes que, un cop a casa, adquireix sentit i valor. Els exemples clàssics són l''Odissea' o 'El senyor dels anells', amb el “ well, I'm back” pronunciat pel veritable heroi de la història segons el propi Tolkien -això és, Sam Gamgee i no pas Frodo Baggins com ens podria donar a entendre la més nova trilogia cinematogràfica que, de fet, ja no és tan nova.

Tot plegat per dir que, si hem arribat a casa després d'un viatge, llarg o curt, ens podem sentir afortunats perquè hem pres el testimoni de tants altres viatgers que ens han precedit, a la literatura també, però sobretot a la vida real. L'enriquiment és en primer lloc personal, sens dubte: el plaer del descobriment, els paisatges i els monuments, la gent i els seus valors, les olors i els sabors que ens són desconeguts, les parles diferents, les altres formes de vestir, la comunicació que es produeix entre dues persones estranyes que no comparteixen llengua, però que tot i així són capaces d'entendre's i de reconèixer en l'altre un cert grau de complicitat.

Segurament no s'acaba tot en l'experiència personal. Sense voler pecar d'ingenuïtat, en un món que viu interconnectat virtualment, potser és més necessari que mai el coneixement “real” de l'altre. Tant com el cara a cara en les relacions quotidianes, que no podrà ser mai substituït, amb els seus matisos, per un missatge de text guarnit d'emoticones.

És possible que en els viatges hi hagi una diplomàcia de base, que poc o res té a veure amb la diplomàcia institucional, i que en realitat jugui un paper més important dels que ens puguem pensar. Al cap i a la fi és la curiositat que ens porta al coneixement i el coneixement el que en última instància ens pot conduir, o no, a la comprensió de la complexitat.

Sense oblidar, és clar, d'on venim. Aquesta és la gràcia. Per això és tan important anar com tornar. I bé, tinc la sort de poder dir que jo també he tornat. Soc a casa. Com Sam Gamgee.

Etiquetes