Opinió 10/11/2014

La revolució dels somriures

Per a molts catalans, la immensa majoria dels que van votar el 9N, ja s'ha produït la desconnexió mental de l'Estat espanyol

i
Albert Roig
2 min

Emocions, il·lusió, llàgrimes, hores d'espera fent cues llarguíssimes per dipositar en una urna de cartró un sobre amb una papereta en la qual hi havia marcat quin futur volen per a Catalunya. Més de 2.300.000 persones ho van fer. Algunes només havien de travessar el carrer, d'altres van fer centenars o milers de quilòmetres per arribar fins a l'escola o l'institut on els tocava dipositar el sobre i aportar, així, el seu gra de sorra en el que s'ha acabat anomenant procés participatiu. Un procés participatiu que ha acabat trencant una vegada més tots els sostres: molts es donaven per satisfets igualant la xifra d'1,8 milions de la V. A petita escala també ho vam viure a Andorra: 800 a la via del 2013; 600 a la V del 2014; 1.500 en la consulta participativa.

Hem vist avis i àvies, néts i nétes, famílies senceres desobeint les impugnacions del Tribunal Constitucional, desafiant la Fiscalia de l'Estat que va intentar atemorir fins al darrer moment. La societat va respondre amb enteresa, amb solidesa, carregant-se a les esquenes un procés que ja fa molt temps que lidera des de la transversalitat, que no és patrimoni de ningú, perquè és de tots, i aquest cop els partits polítics i el Govern han estat a l'alçada del que se'ls demanava: acompanyant-los i responsabilitzant-se en cas que l'Estat activi els seus mecanismes de la por.

2.300.000 -una xifra que anirà en augment els propers dies (fins al 25 de novembre) en el vot que encara s'exerceix en els punts habilitats per a qui no ho va poder fer el diumenge- la majoria dels quals m'atreveixo a dir que ja han desconnectat de l'Estat, que no n'esperen res d'ell i que fan via.

Per obtenir l'èxit rotund s'havia de fer bé, i es va fer molt bé. No hi ha prou mots per descriure el que s'ha viscut aquest diumenge 9 de novembre, una altra data per escriure amb lletres d'or a la història: Catalunya va tornar a donar una lliçó de civisme i de determinació davant la mirada atenta de tot el món. I ho va fer amb un somriure als llavis. Tal com escriu Stéphane Riand "Ce qui frappe, dans cette révolution catalane, c'est la joie de tous ses protagonistes, et ce malgré les insultes, les dépréciations, et les agissements d'un gouvernement central franchement hostile"

stats