OPINIÓ

La ronda de Prada

El dia que n’Antònia Andreu ens va dir a Prada, a en Marc Colell i a mi, que se n’aniria a penjar els ossos devers les 23 h tots dos ens esbutzàrem de riure a l’uníson. A la UCE, només els iaios —i ella no entra(va) dins aquesta categoria— es colgaven cap a la 1 de la matinada i a les 7 ja estaven prestos esperant que obrissin les portes del menjador per berenar. Efectivament, aquest és el ritme frenètic que cursa la nostra universitat d’estiu.

Les hores pròpiament acadèmiques s’escolen de 9 a 12 i es disposen, principalment, en tres sessions en què hom pot assistir a cursos de Ciències de la Salut, Ciència Política, Economia, Música, Llengua, Literatura, Història, Pensament... A les 12, el gimnàs del 'lycée' Charles Renouvier es converteix en paranimf. Aquests actes els modera normalment el president de l’equip rector i, al llarg dels deu anys que hi vaig assistir, hi vaig veure desfilar figures de la talla dels presidents Pujol, Maragall, Montilla o Antich, Ernest Maragall, Joaquim Maria Puyal o Joan Francesc Mira. A la mateixa hora que s’encetava l’acte es començava a servir el dinar fins a les 14 h. Però com que la immensa majoria d’alumnes i professors són del sud de l’Albera i no volen dinar a una hora tan intempestiva com les 12, el més assenyat per evitar coes consisteix a dinar els primers i després, panxa plena, treure el cap pel gimnàs —tanmateix, per les normes del protocol, sempre que ve qualque autoritat se l’obliga a intervenir la darrera!

Des de les 14 fins a les 15, cessa tota activitat, però al tendal hi ha taulades on pots seure amb tota la tranquil·litat del món i establir conversa amb gent interessant; l’escriptor perpinyanès Joan-Daniel Bezsonoff és un habitual d’aquestes estones mortes. A l’hora del xubec, Pau Vinyes —nebot de la malaguanyada Montserrat Roig— és un dels organitzadors d’unes excursions accessibles amb l’objectiu de donar a conèixer les terres de la Catalunya del Nord i preparar una excursió de dos dies i una nit al cim del Canigó; Prada, de fet, se situa als peus de la muntanya. I no són l’únic taller que es fa en aquesta franja. Durant un parell d’anys, organitzaren un de tast de vins del qual sorties cantant pavanes.

Prova també de l’esperit obert i popular de la UCE és que qualsevol se’n pot anar a secretaria i sol·licitar la convocatòria d’un acte sobre qualsevol tema que es pot realitzar bé dins una aula o bé al tendal entre les 17 i les 19. Habitualment, són actes polítics i presentacions de llibres. I durant les dues següents hores (de 19 a 21), es comença a servir el sopar sense la competència de cap altre esdeveniment que s’hi encavalqui.

A les 21 h, tothom surt del Liceu i se’n va vorera de la Tet fins al poble de Prada per xerricar porrons de 'muscat' a la plaça o assistir al concert. La capacitat econòmica de la UCE es demostra segons la qualitat dels grups que hi venen a tocar: jo allà hi he sentit Pep Sala, Els Pets, Lax’n’Busto, Obrint Pas i Blaumut, però el nivell no sempre ha estat el mateix. I a les 23, l’activitat es trasllada al Lido, el cinema de la vila, i allà s’hi han projectat de franc films o documentaris nostrats com ara 'Cataluña-Espanya', 'El mar', 'Pa negre', 'Herois', 'El coronel Macià' o 'Bicicleta, cullera, poma', entre molts d’altres, amb visites com la d’Isona Passola, Agustí Villaronga, Pasqual Maragall o Josep Maria Forn.

I quan s’acaba la projecció, tothom se’n torna tira-tira a jeure, però els joves i els marxosos se citen al tendal de nou perquè a les 2 de la matinada comença la festa. I entre burrets, barreges, cerveses i pomades, amb Antònia Font, La Trinca o Biel Majoral de fons, passen quatre hores com un sospir, que diu l’himne de la USAP de Jordi Barre. A devers les 6, un temps tiraven una instantània amb els resistents que encara no se n’havien anat a dormir i, a la coa del menjador, es penjava la foto de família dels qui havien romàs desperts. Com que ja era bon hora, talment els galls que escainen al matí, els més ases pujaven pels corredors de l’edifici on la gent consumia la darrera hora de llit i els despertaven amb aquesta cançó: “Prou brogit / és la ronda de nit / tothom comenci / a fer silenci”. Aquests dies, la meva benvolguda UCE compleix cinquanta anys... Feliç aniversari, Prada!

Etiquetes