Publicitat
Publicitat

Els sacs-sorpresa

A causa de la recol·lecció amb màquines i a gran escala, és un fet força habitual trobar granades i altres artefactes en bosses de patates per pelar com va succeir dilluns en una pizzeria d’Andorra la Vella

Diu Leo Messi que no entén d’impostos i que el tema el porta el seu pare. Diu que no entén de perruqueria i que el tema dels tints (intensitat i color pollastre) també el porta el seu pare. També diu que no entén de publicitat i que el tema dels anuncis el porta, com no podia ser d’una altra manera, el seu pare.

Sort que, al menys, en aquest últim àmbit, el senyor Jorge Horacio Messi l’ha encertat. Perquè és molt més segur posar la mà en una bossa de patates fregides que en un sac de trumfes per pelar. El que va succeir dilluns passat en una pizzeria d’Andorra la Vella quan l’equip de cuina va trobar una espoleta de percussió antiga en una bossa de patates mentre les pelaven no és un fet inèdit ni insòlit. És tan ampli com el currículum del Pare Apel·les a la seva pàgina web (capellà, advocat, periodista, presentador de TV, traductor jurat, escriptor, conferenciant i detectiu), tan estès com els comentaris sexistes a les televisions durant els Jocs de Río i tan habitual com els atacs de pirates informàtics a Andorra Telecom.

Els sacs de patates ja fan més por que Donald Trump o que una enquesta electoral. Aquest mateix mes d’agost va aparèixer una granada a la cuina d’un restaurant de la Flèche i el mes de maig en un supermercat de Bourg-Les -Valènce, a França. Hi ha altres casos de granades en sacs de patates en un supermercat de Chiclana de la Frontera (Cadis) el febrer del 2012, en una fruiteria de la població italiana de San Giorgio a Cremano (març 2007) i en un bar d'Oviedo (abril 2007). Aquesta troballa va ser batejada per la premsa com la ‘patata explosiva’, nom reservat fins aquell moment a les tapes a base de patata, carn i salsa picant servides en diverses bodegues de la Barceloneta.

Aquests ‘sacs-sorpresa’ procedeixen de zones del nord de França que van ser escenari de durs combats durant la Segona Guerra Mundial. Molts projectils van quedat enterrats i s’hi poden barrejar amb les patates quan es recullen amb màquines. No sé si és la millor explicació però és l’única que he trobat buscant a Google. No volia que m’assessorés el pare de Messi. Sobretot ara que, amb els Jocs Olímpics, he deixat el futbol per altres esports minoritaris i aquàtics.

La meva nova afició va començar a Londres 2012 en saber que la capitana de la selecció de waterpolo xinesa es deia Ao Gao. Vaig intentar enganxar-me a les transmissions de l’aixecament de pesos. Però ja vaig veure, ràpidament, que allò no era per a mi. El primer competidor es deia Mohammadpourkarkaragh.